Per adquirir el títol de tècnica superior de Química Ambiental, a part d’assistir a les classes per la tarda, he hagut de realitzar pràctiques pels matins, generalment unes 440h durant el curs. En el meu cas he fet pràctiques a l’empresa Aquàlia de Molins de Rei, empresa dedicada a subministrar aigua a les xarxes públiques i privades.
En aquesta empresa hi ha un petit i tranquil laboratori on s’analitzen mostres d’aigua com ho poden ser de diferents fases d’una ETAP (Estació de Tractament d’Aigua Potable), dipòsits generals, fonts públiques, entre d’altres. Amb aquests anàlisis es controlen els possibles contaminants que podrien haver en alguna mostra i en cas de contaminació, l’empresa actua per a solucionar-ho enviant els tècnics corresponents a les zones afectades.
Si vols saber més sobre com és el món en aquest laboratori no dubtis en fer un clic a LLEGIR MÉS!
Les tasques que es realitzen al laboratori d’Aquàlia són normalment les mateixes al llarg del curs però són molt variades entre elles. Allà es posen en pràctica tasques que prèviament s’han fet al centre IES Mercè Rodoreda, com ho són les valoracions, però també es duen a terme altres tasques de manera que s’adquireixen nous coneixements i al mateix temps, experiència i seguretat, cosa important tenint en compte el món laboral.
La determinació d’amoni per espectrofotometria en mostres d’aigua és una de les tasques que realitzo i explicaré a continuació de què tracta.
Primer de tot hem de saber que en l’espectrofotòmetre es detecta l’absorbància d’una mostra. És a dir, quan passa un feix de llum a través de la mostra, depenent del color d’aquesta, s’absorbirà més o menys llum. El feix de llum segueix la mateixa direcció de manera que al travessar la mostra, la llum s’atenua i això és el que detecta l’instrument que ho tradueix a nombres. Això és de gran utilitat ja que segons la llei de Lambert- Beer (A = c· · L ) es relaciona l’absorbància (A) amb la concentració del contaminant que estudiem (c), en aquest cas l’amoni.
Comencem la pràctica preparant els matrassos aforats de 25 ml necessaris. A continuació, amb una pipeta aforada afegim 20 ml d’aigua destil·lada al primer i segon matràs, 20 ml de solució patró d’amoni de concentració coneguda (preparada prèviament) al tercer i quart matràs i 5 ml de cada mostra d’aigua que tinguem en els restants.
Després afegim amb una pipeta aforada 2ml de reactiu A i a continuació, 2 ml de reactiu B, en cada matràs. Aquests reactius no els preparem al laboratori ja que són molt complexos de fer. Aquests són els reactius cromogènics, que tot i ser incolors, són els encarregats d’originar color a cada solució dels matrassos. Els colors varien de groc clar a verd fosc depenent de la concentració d’amoni que hi hagi en cadascun.
Després, enrasem els matrassos aforats, els homogeneïtzem i els deixem reposar durant 1h per a que el reactiu cromogènic sigui eficaç.
En la següent imatge podem observar com ha variat el color de cada matràs aforat durant una hora.
Transcorreguda l’hora, observem que els matrassos que contenen aigua destil·lada i reactiu cromogènic ( anomenats blanc), són de color groc, així com normalment ho són les mostres analitzades. En el cas del matràs aforat que conté el patró d’amoni, té una tonalitat verda, cosa que indica que hi ha presència del contaminant.
Per a saber la quantitat d’amoni que hi ha en cada matràs aforat, ajustem a l’espectrofotòmetre la longitud d’ona adient per aquest cas (655nm). Ara omplim una cubeta amb les diferents solucions. Primer ho fem amb el blanc. Com que sabem amb seguretat que aquesta solució no està contaminada d’amoni, introduïm la cubeta a l’espectrofotòmetre i si detecta algun tipus d’absorbància, tarem l’instrument a zero, de manera que si hi ha una petita absorbància, aquesta no és considerada. Després afegim a la cubeta la solució patró i la introduïm a l’instrument, i per acabar ho repetim amb les mostres.
Després obtenim uns valors de cada solució i aquests s’extrapol·len per a saber la concentració d’amoni en cada cas.
Com es pot observar a la imatge anterior, el blanc té una absorbància de 0, ja que hem tarat l’espectrofotòmetre a zero com ja s’ha explicat anteriorment. En el cas del patró, l’absorbància és de 0,025 que, comparant-ho amb l’absorbància de 0,001 de la mostra, podem dir que aquesta última es troba en molt baixa concentració d’amoni i està dins del rang dels paràmetres acceptables. Depenent de l’origen de la mostra, el límit d’amoni és un o un altre, però normalment no hauria de superar els 0,006.
Això és per a tenir una idea del que es pot fer a pràctiques, però no et preocupis si no ho has entès a la perfecció!
Per què triem 665nm i no una altra longitud d’ona? Si véns, ho descobriràs!
Si tot això et desperta curiositat i en voldries saber més, IES MERCÈ RODOREDA T’OBRE LES PORTES!
