Recorregut per 10 anys d’Ambients a Can Manent

 

Fa unes setmanes vam convidar als pares de la comunitat de Petits a vivenciar i reflexionar sobre les estones d’Ambients que diàriament viuen els seus fills tots els matints. Aquesta invitació la fem cada 2 cursos, ara al 2018 s’ha realitzat en el context de la celebració del 10è aniversari de Can Manent, per remarcar-ho  les mestres d’infantil ens han fet arribar aquest escrit:

     “Els inicis de l’escola estaven impregnats “d’ambients”. Tot girava entorn d’aquests espais que havíem sentit a parlar, havíem vist de lluny i que ens van enamorar.

Les màximes per posar-los en funcionament van ser la intuïció d’allunyar-nos d’un sistema encaixonat i d’oferir als nostres infants allò que més necessiten, allò que més els fa créixer. No teníem la formació, però sí el fort desig d’arribar-hi.

Els primers anys tot va anar amb crosses: necessitàvem acotar el nombre de nens, tenir grups estables, registrar les assistències… Fèiem observacions i les trapassàvem en reunions de comunitat. Teníem clar que el que passava als ambients havia de formar part de l’eix dels informes, perquè eren moments de màxima espontaneïtat en què cada infant treia el millor d’ell mateix.

Des de l’inici hi va haver una característica en la nostra dinàmica com a professionals: ens vam deixar interpel·lar pel que esdevenia en els ambients. Ens vam adonar en petits detalls que els infants tenien la resposta a les preguntes que ens anàvem fent. No sempre sabíem llegir-la o no sempre trobàvem la manera de concretar-la. Però centrar la mirada en ells ens donava moltes pistes.

Va ser un període també de molta formació: els Wild (la mare dels ous), l’escola pública Martinet (la mare agosarada que traspassa el contingut dels Wild a l’escola pública), els encontres amb les escoles de nova creació… i tot un moviment en què moltes mestres volien avançar cap a l’infant que batega, més que no pas cap a unes programacions deslligades de la vida. Converses interminables, apassionades, plenes de connexions intenses que van tocar les nostres vides personals. No treballàvem per l’escola: construíem una mirada cap a l’infant. El nostre interior va quedar tocat i modificat, va créixer amb ells.

 

Hem tingut molts ambients: aigua, textures, teatre/expressió, casa, construccions, esmorzar/fruita, botiga, metalls, activitats autònomes, artístic, llum i ombres, aire lliure, sorra, llavors, salut, fang, invents… tot això fins a dia d’avui. Hi haurà nous matisos, segur.

Amb el pas del temps i la incorporació de persones motivades en el mateix sentit, hem aprofundit en cada detall dels ambients teòric i pràctic.

Hem afinat en el que ofertem: material, temàtica, adequació a l’edat, varietat, autonomia per accedir al material…

Hem apostat per lLa lliure circulació entre grups i ambients.

Hem creat unes rúbriques d’observació que es basen en el que hem recollit al llarg dels dies per poder fer un seguiment de l’alumnat

Hem reflexionat i definit el paper de l’adult

Hem incorporat el “Fer-pensar-comunicar” per intentar plasmar el moment que ha viscut l’infant, vincular el que ha passat amb l’aprenentatge.

A dia d’avui, seguim conscients que queda molt a millorar, no hi ha res afincat… mentre hi hagi un infant nou, el camí queda obert.

Viure els ambients és una grandíssima escola per aprendre a conèixer els nens i nenes, una oportunitat per a meravellar-nos-en. Sens dubte un dels millors regals que hem gaudit com a professionals.”

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: You can use these tags <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>