El com i el perquè del canvi per celebrar les festes populars
Hem pogut veure que la vida quotidiana dins de l’escola bressol és un pilar molt important, i per tant ens fa replantejar perquè hem de trencar aquesta quotidianitat amb els nostres infants que els… Llegeix més»
Què aprèn el cervell dels 0 als 3 anys?
14 reflexions del biolèg David Bueno en una jornada educativa de la Diputació de Barcelona
David Bueno
“Quants de vosaltres recordeu alguna cosa de quan teníeu un any? Ningú. No vau aprendre res, oi? I de quan teníeu… Llegeix més»
Si el joc és tan important pel desenvolupament de l’infant, si la intel·ligència es desenvolupa jugant, s’hauran d’oferir objectes que afavoreixin aquest desenvolupament i la seva evolució, haurem de tenir en compte en quin moment es troba l’infant i què necessita.
Haurem de prendre una actitud… Llegeix més»
Cliqueu damunt la imatge per poder llegir l’article.
El joc és definit per diferents autors com una conducta observable caracteritzada per ser plaent, aparentment gratuïta, estar relacionada amb l’interès dels infants per integrar el món extern a la seva realitat individual, sorgir d’una motivació intrínseca, tenir objectius canviants i presentar una dimensió evolutiva.
El… Llegeix més»
Tant els petons com les mossegades són conseqüència de les emocions que sentim.
Les mossegades ens poden semblar no naturals i agressives, però l’infant entre 1 i 3 anys no és conscient que fa mal. La majoria de les vegades, aquest comportament es deu a la curiositat natural i a la falta de llenguatge verbal; si fos capaç de dir ”no et puc explicar el que vull”, “em fan mal les dents”….si pogués fer-ho, segurament ho faria i no mossegaria.
Les agressions infantils que es produeixen a l’escola no són un signe d’agressió personal. El nen/a no planeja les seves accions, no hi té intencionalitat; en aquestes edats és instint. Les mans i les dents són les primeres eines socials i aprenen a utilitzar-les en funció de què volen aconseguir.
Entenem que no és fàcil acceptar-ho. Una mossegada a la galta o el braç d’un fill/a genera emocions de tot tipus: pena, ràbia, por….és normal i comprensiu.
Sabem que no és fàcil acceptar aquestes situacions quan l’agredit és el nostre fill/a. Us demanem paciència i comprensió tant per l’infant agredit com per a l’infant que agredeix.
Dia a dia les educadores es troben en la difícil situació d’explicar a aquell pare o mare…com ha estat la mossegada escandalosa que s’ha marcat a la cara de l’infant. O bé comentar a uns pares/mares, mig empeses per la pressió dels altres, que el seu fill/a fa uns dies que mossega.
Per això ens agradaria que entenguéssiu que socialitzar-se vol dir estar en contacte amb altres nens i nenes i tenir el risc de rebre una mossegada … però també vol dir saber esperar, tolerar, compartir, afrontar frustracions i desenvolupar els mecanismes emocionals necessaris per sobreviure en el nostre món actual.
Podeu consultar dos articles relacionats amb aquest tema que poden ser del vostre interès:
PETONS I MOSSEGADES per Imma Riu, Psicòloga (publicat a la revista In-fàn-ci-a, nº 40, set/oct 2009)
MOSSEGAR ÉS COSES DE CRIATURES…. per Ana M. López Fuentetaja, Psicòloga (publicat a la revista Guix d’Infantil Núm. 2. jul-ago 2001)
