Des de l’escola no ens agrada classificar l’evolució dels infants per edats, sinó per interessos compartits, ja que partim de la base que cada infant se li ha de respectar el seu ritme, però no obstant si que hem de ser coneixedors dels trets més característics del procés evolutiu, ja que els infants passen per etapes i necessitats molt diverses i cal tenir-les molt presents per poder-les atendre, acompanyar i acollir amb la màxima calma i respecte.
Cap als 8 mesos passen per una crisi d’angoixa de separació, tenen per primera vegada l’experiència que la mare està separada i si no la veuen es poden angoixar perquè no estan segurs que continuï existint ( la frase típica que diem, està molt emmarat). El neguit s’acaba quan l’Infant integra l’experiència que la mare continua existint encara que no la vegi
(segons ens explica Sònia Kliass).
Cap a l’any i mig, els infants comencen a expressar que volen coses, això és nou, ja no només expressen que tenen necessitats (gana, set..)sinó que comencen a voler coses i moltes vegades no saben el què volen, així que l’adult, ara es troba amb una dificultat, perquè ja no només tenen necessitats, sinó que entre el joc de voler coses, però sense saber ben bé què volen. És en aquest moment on l’adult s’ha de posar les piles per poder ajudar a l’infant a integrar el fet que, encara que vulgui una cosa concreta ( galeta), qui decideix el que li convé és l’adult.
Aquí comença la frustració.
Cap els vols dels dos anys l’infant experimenta amb la paraula no, quan diuen no creen una distància amb l’altre, posen un límit i arriba la capacitat d’anomenar-se a un mateix com “jo”, aquesta etapa pot durar fins a l’adolescència.
Em de pensar que un infant no és empàtic abans dels 5 anys, és per això que quan fa mal al seu company no pot sentir el dolor que li causa.
