Vida Quotidiana a l’Escola Bressol
La higiene és un moment molt important de relació amb l’adult. És un moment de molta comunicació entre tots dos, on hi ha un intercanvi de mirades, on podem expressar a l’infant que l’hem vist, que estem presents, que valorem el que fa, que ens importa, que el cuidem i que vetllem pel seu benestar i sobretot una atenció individualitzada.
És un moment on l’infant també es comunicarà amb l’adult a través del seu gest, del seu to muscular, de participació i cooperació amb l’adult, es podrà expressar a través dels seus moviments, gest fins a posar-hi sons i paraules.
Més endavant s’inicia l’aprenentatge del control d’esfínters, com diu Sònia Kliass en el seu llibre ‘L’art de posar límits’, ‘és un procés maduratiu que fa el mateix infant des de dins, que no depèn d’un entrenament fet des de fora per l’adult’.
Molt important de tenir en compte l’infant, perquè és un procés que demana calma i espera.
El moment de l’àpat ha de ser de tranquil·litat i calma.
A l’escola oferim diferents maneres de presentar el menjar depenent del moment evolutiu en què es troba cada infant i l’adult acompanya aquest procés que passa per diferents estadis:
- Donar el menjar a la falda (biberó)
- A la cadira semi incorporat (introducció verdura)
- A la cadira.
En tots aquests estadis que passa l’infant abans de començar l’àpat hi ha uns preparatius previs i constants perquè els infants es puguin anar preparant per fer l’àpat.
L’educadora s’apropa a l’infant i de forma acurada li anticipa la situació amb les seves paraules, dirigint-se a la zona preparada, posant-li el pitet i seguidament li presentem el biberó, menjar…
Tot això implica ajudar a l’infant a percebre l’hora de l’àpat amb ganes i calma.
El descans té una funció fisiològica i reparadora. Dormir és necessari perquè els infants es recuperin de la fatiga del matí. És molt important instaurar en la vida diària un equilibri entre activitat i descans, que serà fonamental per al bon desenvolupament de l’infant.
A l’escola es respecte el seu espai, temps i ritme de descans.
El joc lliure espontani és una font infinita d’aprenentatges. Els ajuda a integrar experiències, desenvolupar capacitats i trobar-se amb situacions noves que l’ajudaran a créixer, en definitiva els ofereix les condicions òptimes perquè puguin desenvolupar eines socials. Tal com diu Sònia Kliass en el seu llibre `L’art de posar límits'”.
A l’escola els infants es troben uns espais preparats perquè hi pugui desenvolupar el seu propi projecte, al seu ritme, al seu temps, a les seves necessitats, curiositats i sobretot amb un ambient de respecte, calma i seguretat.
El seu primer joc són les mans pas previ a la manipulació d’objectes. Un cop s’ha descobert les mans ja s’interessa pels objectes del seu voltant, és el moment d’introduir un objecte, per exemple un tros de roba, un mocador seria un dels objectes que li podrien interessar. Posteriorment introduirem objectes fàcils per agafar amb una mà, sonalls…, seguidament ja introduiríem materials inespecífics, ja sigui en color, forma… amb un element en comú que es puguin combinar els uns amb els altres. Aquests tipus de materials de joc aporten als infants molta informació de volum, pes, formes, mides, textures, temperatura… que es troben sovint en el seu entorn més immediat.
L’evolució del moviment passa per respectar en tot moment el ritme que marca cada infant, l’adult l’acompanya sense intervenir ni accelerar cap procés.
A l’escola s’ofereix un espai ampli i ple de recursos per ajudar a l’infant a dur a terme els seus propis reptes i projectes.
Emocions dels 0 als 3 és un període molt intens, en què els infants volen fer moltes coses per ells mateixos, però no sempre ho aconsegueixen i això els provoca frustracions constants, els falta flexibilitat, són molt tossuts.
Els manca capacitat per poder-se adaptar a les diferents situacions del dia a dia. L’adult forma part del procés d’educar ajudant a posar límits amb empatia, respecte i sobretot amb molta calma perquè això els donarà la seguretat afectiva que necessiten per créixer i ser feliços.
Creure en un infant capaç, ric amb iniciatives i valorat, acompanyant els reptes que va aconseguint els ajuda a créixer i ser feliços per les experiències viscudes.
Un gest, una mirada, una espera, un contacte… Mirades que busquen complicitat i entesa.
Mirades fortuïtes o intencionades que es troben dins d’un espai tranquil, relaxat i segur.
Un espai i un temps suficient per poder moure’s i actuar amb llibertat.
El seu primer element de joc és el seu propi cos. Observa, actua, reacciona, comprova, s’interessa i no necessita més.
Un cop he descobert el joc amb el meu cos, m’interesso pels objectes que tinc al costat.
Un repte, un control, una acció: un objectiu aconseguit.
Si deixem fer dins un espai segur, l’infant és capaç d’aconseguir reptes i objectius inesperats. Només l’experiència viscuda per un mateix li serveix per avançar.
Quan arriba la pròpia necessitat de viure reptes junts.
Quan la concentració arriba per pròpia iniciativa.
La curiositat que desperta el joc d’un company.
Els objectes inespecífics combinables m’obren un món d’oportunitats per descobrir.
La riquesa d’iniciatives que té el propi infant per provar i comprovar què està passant.
Un simple tros de roba m’aporta grans oportunitats per descobrir i actuar lliurement sense regles.
Cura, delicadesa, respecte. Tot el què rebem, és el que transmetem.
