FESTES POPULARS

El com i el perquè del canvi per celebrar les festes populars

Hem pogut veure que la vida quotidiana dins de l’escola bressol és un pilar molt important, i per tant ens fa replantejar perquè hem de trencar aquesta quotidianitat amb els nostres infants que els aporta seguretat, calma i estabilitat en dates concretes, pel fet d’introduir les tradicions de la forma en que ho hem fet fins a dia d’avui, que els hi generen tot el contrari. Per tant, creiem que hem de buscar una opció per continuar portant a terme les tradicions dins de l’escola, obrint les portes a les famílies i així no haver de deixar de banda les rutines que aporten aquesta seguretat de la qual parlem i tan necessària, aquesta pot ser una bona manera sense que suposi un desgavell en el dia a dia dins de l’escola bressol, on hi ha emocions que els infants encara no estan preparats per gestionar, nervis per arribar a assolir les cures quotidianes, per part de les educadores, que tot i  haver-hi  una celebració, s’han de satisfer.

Hem vist la necessitat de replantejant-nos la manera de com ho hem fet fins ara, tenim nens/es molt petits/es, i per tant, cal anar a un altre ritme que moltes vegades, sense adonar-nos-en volem anar més de pressa que els processos naturals dels infants, i els hi volem fer viure fets que en el moment maduratiu que es troben, no són capaços d’entendre i fins i tot els podem fer viure situacions poc convenients per a ells/es. Hem de tenir present que en els tres primers anys de vida dels infants estan construint la seva personalitat i la percepció dels altres, com hem pogut llegir a través de Jean Piaget. Es van reconeixent com a diferents i van establint les seves relacions amb els altres infants i amb els adults que els acompanyen.

Els infants més petits de l’escola no entenen la funció de les festes, ni el fet de la transformació i el canvi d’imatge de les persones, com pot ser més visible en el cas del Carnestoltes. Això els provoca malestar i molta incomoditat, ja que poden ser fets o situacions que desconeixen totalment.

Concretament, en el cas del Carnestoltes no vol dir que no els puguem oferir accessoris com mocadors, barrets, davantals… per jugar-hi i posar-s’ho, simplement pel plaer de fer-ho i que siguin ells mateixos qui decideixen el moment i la manera de com fer-ho sense que puguin aparèixer sentiments de por o incertesa perquè veuen arribar personatges externs al que els hi és conegut.

Tot i que en moltes ocasions els infants no tenen la parla desenvolupada, ens comuniquen les seves necessitats i emocions d’altres maneres, com poden ser les expressions, el to muscular, el plor… i per adonar-nos-en cal estar amb els ulls ben oberts.

Moltes vegades ens mostren que estan contents i gaudeixen de les festes que estem celebrant, però no tenim la certesa que en alguna ocasió, sigui una forma de correspondre a l’adult amb allò que s’espera de l’infant. Aquesta reflexió ens l’aporta la Dra. Myrtha Chockler i ens ha fet debatre molt en la forma que celebrem les festes populars a l’escola i ens fa sentir que som responsables d’aprofundir i pensar en com les apropem als infants a través de formacions i sobretot reunint-nos amb l’equip per analitzar-nos i veure quin ha de ser el nostre paper.

Els infants més grans poden triar allò que volen, sense que es puguin sentir forçats a accedir a les celebracions que l’adult li proposa, però no en el cas dels infants que tenim a l’escola bressol.

També hem de tenir en compte que cada vegada hi ha més diversitat de cultures dins de les aules i cadascuna d’elles té la seva pròpia manera de celebrar les diferents festes populars. Des de l’escola, per poder socialitzar als infants dins de la cultura en la societat que ara viuen podem mostrar com les celebrem nosaltres i des de casa socialitzar als infants des de la cultura de la comunitat a la qual pertanyen. D’aquesta manera el procés en la construcció de la identitat dels infants afavorirem al fet que puguin conèixer les diferents cultures, tant les pròpies com les que ara viuen.

Continuarem reflexionant i debatent sobre com celebrem les festes populars dins de l’escola per tal que els infants les puguin viure des de la tranquil·litat, l’alegria i el respecte.

Els materials per jugar

Si el joc és tan important pel desenvolupament de l’infant, si la intel·ligència es desenvolupa jugant, s’hauran d’oferir objectes que afavoreixin aquest desenvolupament i la seva evolució, haurem de tenir en compte en quin moment es troba l’infant i què necessita.
Haurem de prendre una actitud… Llegeix més»

El joc

El joc és definit per diferents autors com una conducta observable caracteritzada per ser plaent, aparentment gratuïta, estar relacionada amb l’interès dels infants per integrar el món extern a la seva realitat individual, sorgir d’una motivació intrínseca, tenir objectius canviants i presentar una dimensió evolutiva.
El… Llegeix més»

Les mossegades i les agressions a l’escola bressol

Tant els petons com les mossegades són conseqüència de les emocions que sentim.

Les mossegades ens poden semblar no naturals i agressives, però l’infant entre 1 i 3 anys no és conscient que fa mal. La majoria de les vegades, aquest comportament es deu a la curiositat natural i a la falta de llenguatge verbal; si fos capaç de dir ”no et puc explicar el que vull”, “em fan mal les dents”….si pogués fer-ho, segurament ho faria i no mossegaria.

Les agressions infantils que es produeixen a l’escola no són un signe d’agressió personal. El nen/a no planeja les seves accions, no hi té intencionalitat; en aquestes edats és instint. Les mans i les dents són les primeres eines socials i aprenen a utilitzar-les en funció de què volen aconseguir.

Entenem que no és fàcil acceptar-ho. Una mossegada a la galta o el braç d’un fill/a genera emocions de tot tipus: pena, ràbia, por….és normal i comprensiu.

Sabem que no és fàcil acceptar aquestes situacions quan l’agredit és el nostre fill/a. Us demanem paciència i comprensió tant per l’infant agredit com per a l’infant que agredeix.

Dia a dia les educadores es troben en la difícil situació d’explicar a aquell pare o mare…com ha estat la mossegada escandalosa que s’ha marcat a la cara de l’infant. O bé comentar a uns pares/mares, mig empeses per la pressió dels altres, que el seu fill/a fa uns dies que mossega.

Per això ens agradaria que entenguéssiu que socialitzar-se vol dir estar en contacte amb altres nens i nenes i tenir el risc de rebre una mossegada … però també vol dir saber esperar, tolerar, compartir, afrontar frustracions i desenvolupar els mecanismes emocionals necessaris per sobreviure en el nostre món actual.

Podeu consultar dos articles relacionats amb aquest tema que poden ser del vostre interès:
PETONS I MOSSEGADES per Imma Riu, Psicòloga (publicat a la revista In-fàn-ci-a, nº 40, set/oct 2009)
MOSSEGAR ÉS COSES DE CRIATURES…. per Ana M. López Fuentetaja, Psicòloga (publicat a la revista Guix d’Infantil Núm. 2. jul-ago 2001)