Tant els petons com les mossegades són conseqüència de les emocions que sentim.
Les mossegades ens poden semblar no naturals i agressives, però l’infant entre 1 i 3 anys no és conscient que fa mal. La majoria de les vegades, aquest comportament es deu a la curiositat natural i a la falta de llenguatge verbal; si fos capaç de dir ”no et puc explicar el que vull”, “em fan mal les dents”….si pogués fer-ho, segurament ho faria i no mossegaria.
Les agressions infantils que es produeixen a l’escola no són un signe d’agressió personal. El nen/a no planeja les seves accions, no hi té intencionalitat; en aquestes edats és instint. Les mans i les dents són les primeres eines socials i aprenen a utilitzar-les en funció de què volen aconseguir.
Entenem que no és fàcil acceptar-ho. Una mossegada a la galta o el braç d’un fill/a genera emocions de tot tipus: pena, ràbia, por….és normal i comprensiu.
Sabem que no és fàcil acceptar aquestes situacions quan l’agredit és el nostre fill/a. Us demanem paciència i comprensió tant per l’infant agredit com per a l’infant que agredeix.
Dia a dia les educadores es troben en la difícil situació d’explicar a aquell pare o mare…com ha estat la mossegada escandalosa que s’ha marcat a la cara de l’infant. O bé comentar a uns pares/mares, mig empeses per la pressió dels altres, que el seu fill/a fa uns dies que mossega.
Per això ens agradaria que entenguéssiu que socialitzar-se vol dir estar en contacte amb altres nens i nenes i tenir el risc de rebre una mossegada … però també vol dir saber esperar, tolerar, compartir, afrontar frustracions i desenvolupar els mecanismes emocionals necessaris per sobreviure en el nostre món actual.
Podeu consultar dos articles relacionats amb aquest tema que poden ser del vostre interès:
PETONS I MOSSEGADES per Imma Riu, Psicòloga (publicat a la revista In-fàn-ci-a, nº 40, set/oct 2009)
MOSSEGAR ÉS COSES DE CRIATURES…. per Ana M. López Fuentetaja, Psicòloga (publicat a la revista Guix d’Infantil Núm. 2. jul-ago 2001)
