Per moltes raons l’inici del curs 21-22 ja era especial: curs «post pandèmia», companys nous, canvis al centre i un llarg etc. Però tot es va convertir en res al voltant de les 12 de matí del primer dia de curs.
Després van venir dies diferents en les típiques tasques de començament de curs.
I ja superades les primeres i més greus afectacions van quedar-ne d’altres que, en el cas de l’EF, condicionaven de forma molt important el desenvolupament del curs. A la nostra àrea el material juga un important paper, i l’efecte del desastre en la dotació de material esportiu va ser molt i molt gran.
S’ha fet viral com a reacció al desastre aquest hashtag, que serveix per explicar els fets que s’han succeït des de llavors.
L’esperit del #monsortirem és per damunt de tot solidari, crec. I la situació actual és la que és gràcies a la solidaritat. En primer lloc dels més propers, a qui no per això s’ha de deixar d’agrair la disposició i el suport.
Gràcies a ells bona part dels efectes es van reduir de forma molt important, no és qüestió de quantificar la donació sinó d’agrair-la i donar-la a conèixer per si queda algú que dubta del paper que juga una associació com aquesta (tant en condicions normals com, en aquest cas, excepcionals) en el funcionament d’un centre educatiu.
La situació al cap d’unes poques setmanes era aquesta:
Casualment i/o gràcies a l’acció de l’AFA, la situació del centre i específicament de l’àrea d’EF en relació al material va arribar a l’empresa DECATHLON que, per iniciativa pròpia, va contactar amb nosaltres per oferir-nos suport incondicional.
El resultat és el que s’ha pogut observar: entre AFA i DECATHLON hem tornat a la situació anterior a l’1 de setembre i, per tant, gràcies a ells “mon hem sortit” i, a hores d’ara, el curs s’està desenvolupant amb tota normalitat.
La col·laboració amb l’AFA ja existia i segueix igual de fluida i constant. Amb DECATHLON de la gestió de la seva donació han sorgit algunes vies de col·laboració que esperem que perdurin en el temps en benefici mutu.
Per tant, afortunadament i gràcies a ells es pot afirmar en aquest cas que: «no hi ha mal que per bé no vingui»
Ells en són molts, segur, però per la dedicació, el contacte constant i permanent han de constar especialment a aquest agraïment Jordi i Gonzalo, això si sense oblidar a tots els implicats.
FINALMENT, SÉ QUE L’AGRAÏMENT ARRIBA TARD (senyal que el curs s’està desenvolupant amb normalitat, és un no parar…), PERÒ ERA NECESSARI I IMPRESCINDIBLE FER-LO DE FORMA PÚBLICA PER TAL QUE SIGUI CONEGUT PER TOTHOM, JA QUE LA NOSTRA (de tota la comunitat educativa) GRATITUD ÉS IMMENSA.
Pep Casanova Pairaló
Coordinador d’ESO i professor d’EF de l’INS Sòl-de-Riu
