En primer lloc i abans que res, gràcies a ORTO ROCA, per facilitar-nos aquesta cadira. Però aquest agraïment va acompanyat d’algunes respostes:
Per a què la cadira ? I per a qui és la cadira ?
Al centre, i és desitjable i probable que a la major part de centres, disposem de cadira de rodes per a facilitar la mobilitat del nostre alumnat amb dificultats de moviment. Per tant la cadira no serà per a ningú en concret. En l’acció inclusiva i sobretot sensibilitzadora de les sessions d’EF aquesta cadira servirà per què l’alumnat sense dificultats visqui regularment i en primera persona com és aquesta situació, i com és poden trobar alternatives (ells i el professorat) a la major part de situacions, en el nostre cas de l’EF.
És cert que aquest material no és imprescindible, però ens ajudarà molt a normalitzar i fer present un aspecte que, afortunadament, no sempre és present a tots els grups. És un plus que sovint s’havia plantejat i que ara podrem oferir.
La cadira per tant és per a conscienciar, experimentar i fer viure la inclusió a TOTS.
Creiem poder acreditar una trajectòria inclusiva al llarg del temps, de fet fa uns mesos la vam explicitar amb un vídeo (que ara potser adequat).
De fet aquest vídeo està d’actualitat ja que va ser editat per participar als 1rs premis d’esport inclusiu de Catalunya. I que tot i que no hem obtingut premi (s’han considerat altres propostes), el vídeo te molt a veure amb RODAMUNT entitat que col·labora amb nosaltres i que si ha obtingut, merescudament, el premi i el reconeixement.
De forma resumida, el que plantejàvem amb la nostra proposta per al premi era el que ara serà possible, d’una forma diferent, gràcies a ORTO -ROCA.
La lliçó no pot ser més esportiva: a vegades és guanya i a vegades es perd (sempre felicitant als guanyadors).
Finalment i no és menor, assenyalar que a la trajectòria del centre enguany s’ha afegit Esther Santos que, en molts, i en aquest aspecte en concret te una trajectòria que ajuda molt (amb la gestió de la cadira, per exemple).
Podeu accedir a la notícia original al següent enllaç del blog de Pep Casanova.
