Història

Es tenen poques dades sobre les primeres etapes de la vida de Lluís Pons d’Icart (1518/20 – 1578) personatge tarragoní que dóna nom al nostre Institut. No es conserva cap retrat ni descripció física del personatge. Trobem els seu bust de pedra en la col·lecció de bustos de la façana de l’Ajuntament de Tarragona, però només és una representació treta de la imaginació de l’escultor vuitcentista Bernat Verderol. Se suposa que devia estudiar lleis a Lleida i que tornà a Tarragona l’any 1545. A partir d’aquest moment ocupà diferents càrrecs, com els de jutge de les apel·lacions de la ciutat i Camp de Tarragona i advocat del capítol de la catedral. També exercí la seva professió particularment. A part de la seva dedicació professional a les lleis, fou historiador i epigrafista. Aquesta faceta de la seva personalitat fou probablement influida per la relació amb el el cavaller Joan de Vallbona, pare de la seva esposa Lucrècia i posseïdor d’antiguitats i propietari de finques on hi havia restes arqueològiques, i per l’accés a la documentació antiga que li reportaven els seus càrrecs i relacions. És l’autor de la primera aproximació arqueològica a la Tarragona romana i són de gran importància les seves descripcions físiques dels monuments romans, molts d’ells desapareguts en l’actualitat. Obres:

  • Libro de las grandezas y cosas memorables de la metropolitana, insigne y famosa ciudad de Tarragona . Escrita originàriament en català, Llibre de les grandeses i coses memorables de l’antiquíssima, insigne i famosa ciutat de Tarragona, 1564, el manuscrit en castellà data dels voltants del 1569. La primera edició, en castellà, es va fer a Lleida el 1572 i l’última, en català, a Barcelona l’any 1984.
  • Catàleg dels arquebisbes de Tarragona. És un arxiepiscopologi ben documentat i escrit en llengua catalana dedicat l’any 1552 al cardenal Gaspar Cervantes.
  • Epigrammata antiquae urbis Tarraconnensis. Compilació d’inscripcions romanes inèdita fins el dia d’avui, però utilitzada pels autors posteriors que han escrit sobre l’epigrafia de Tárraco.