Hom pot pensar que aplaçar les coses pendents just al moment que el temps s’alça terroríficament per recordar-nos els nostres deures, és un fet aïllat i particular que només ens passa a nosaltres. Amb gran alleujament alguns dels assistents a la xarrada que el 19 de novembre que Xavi Abril a partir d’ una experiència pròpia sobre procrastinació que va voler compartir amb l’ alumnat de GIAT-GAT i les professores: Thais Bonet, Sílvia Labernia, Inés Redó i Carmen Yeste, les personalitats epicúries de la sala li van posar nom de procrastinació a un dels seus mals habituals. Entre lladres del temps, zones d’oci i un llarg de divertits exemples vam aprendre que el monstre del pànic, per una vegada és el bo . Podrien haver fer el recull de la xerrada abans però ja se sap que un procrastinador/a no canvia tan ràpid!. Moltes gràcies a Xavi per la bona estona que vam passar i el munt de eines útils que ens va donar per a créixer!
