El 25 de novembre és una jornada que ens interpel·la amb força i que ens recorda dues realitats que conviuen: d’una banda, la tristesa de constatar que aquesta violència encara persisteix dia a dia; de l’altra, l’esperança de veure com allò que durant massa temps va ser silenciat i invisibilitzat avui és reconegut com el que és: una injustícia intolerable que mai no hauria d’haver estat normalitzada.
Aquest matí i aquest vespre, la comunitat educativa ens hem reunit en silenci al pati de l’Institut. Ho hem fet amb l’esperança que arribi el dia en què aquests actes de denúncia ja no siguin necessaris. Hem escoltat, amb tots els sentits, les veus de l’Alma Shabanaj i la Rosa M. Bravo, de 1r del CFGM d’Atenció a Persones en Situació de Dependència, i de la Katy Florhileth, de 2n del CFGS de Sistemes Electrotècnics i Automatitzats. Elles han donat vida, en un relat de ficció, a l’Anna, en Joan i la Núria, una història que, malauradament, ens ha semblat massa real.
És hora de dir prou. La violència envers les dones, la més estesa, persistent i devastadora del nostre temps, no pot tenir cabuda ni en el present ni en el futur que volem construir. El 25 de novembre és un recordatori necessari, però el compromís ha de ser constant i compartit: educar per a la igualtat, prevenir la violència física i psíquica i defensar sempre la dignitat humana és prioritari.
Des de l’Institut Montsià reafirmem la nostra voluntat de continuar treballant, dia a dia, per una societat lliure de violències i plena de respecte; una societat on ser dona no signifiqui tenir por de riure, d’estudiar, d’estimar o de decidir. Una societat on la llibertat i la dignitat no siguin un somni, sinó una realitat viscuda. Perquè només quan les dones puguin viure sense por, podrem dir que hem construït un futur just i humà.
