Ja hem enxampat als responsables de no arribar mai a tot: els “lladres del temps”. Són silenciosos, invisibles i, per desgràcia, d’una eficàcia impecable. Xavi Abril, tècnic del Parc Natural del Delta de l’Ebre, ho ha explicat a l’alumnat dels CFGS de Gestió d’Allotjaments Turístics i de Guia, Informació i Assistències Turístiques en una xerrada basada en la seva experiència personal. Ens n’hem endut una conclusió tan simple com dolorosa: el temps no desapareix, som nosaltres que el deixem escapar amb una habilitat sorprenent.
Entre distraccions (sí, el maleït scroll infinit), hàbits discutibles i aquell “ara ho faig” que sempre necessita un pròleg, tres capítols i una pausa de cafè, el temps se’ns esfuma amb una elegància que ja voldríem per a nosaltres. I nosaltres, mentrestant, fent veure que ho tenim tot controlat.
Per sort, no tot és drama. Ens emportem alguns antídots: organitzar-nos millor, concentrar-nos una mica més i, sobretot, començar a sospitar que això de “ja tindré temps” és, en realitat, optimisme de nivell olímpic.No direm que a partir d’ara serem persones noves, amb agendes impecables i vides mil·limètricament planificades. Però com a mínim ja sabem qui ens roba el temps. I això, mentre el monstre del pànic espera pacientment a final de trimestre i el nostre cervell continua buscant gratificació immediata, ja és una petita victòria.
Professora acompanyant: Carmen Yeste Castaño
