Benvolguda Lourdes,
Fa set anys que capitaneges el gran vaixell que és l’Hipàtia. Has estat la capdavantera i el pal de paller d’un projecte educatiu molt agosarat i sincer. De ben segur que has viscut moments de gaudi i de preocupacions. Ser directora no és fàcil, no només és la cara visible i amable, sinó que hi ha molta feina de coordinació, d’equip, presa de decisions, paperassa i despatx. Tu ho has sabut abarcar tot amb un somriure i saber estar. Fa falta molta paciència, mà esquerra, ho sabem, i d’això no te n’ha faltat en cap moment.
Ara t’allunyes de les aules i de les classes de castellà que tant t’apassionen. Sortir de la zona de confort i cercar altres aventures, malgrat sigui dins de l’educació, no és fàcil però has pres aquesta decisió, un nou canvi de rumb en la teva vida, i tots et desitgem el millor.
Per sort el projecte de l’Hipàtia seguirà endavant. Tots nosaltres remarem junts, com sempre, per arribar a bon port. I la bona direcció està més que garantida amb l’equip que has deixat, el Santi, la Muntsa, el Jorge i amb la nova incorporació de la Rosana.
Des d’aquestes ratlles només volem donar-te les GRÀCIES en majúscula, per tot i per tant, i dir-te que et trobarem molt a faltar. Has deixat una ferma petjada a l’Hipàtia i en tots nosaltres.
Lourdes, molta, molta sort, i ja saps que si et repenses aquí t’esperarem amb els braços ben oberts.
Una forta i dolça abraçada,
