Les pereres fan la flor blanca, d’en Gerbrand Bakker, és una de les lectures proposades enguany al Premi Protagonista Jove.
És un llibre que tracta sobre tres germans i un pare que van tenir un accident quan anaven a veure els avis per part de pare. Al cotxe estaven discutint de quin color eren les flors dels arbres que anaven passant. En el moment de l’accident el cotxe va quedar destrossat, es van emportar al pare i a un dels bessons a l’hospital, el germà que no era bessó (es deia Graison) no podia sortir del cotxe, quan van arribar a l’hospital en Graison ja estava en coma, un dels bessons amb el braç escayolat i el pare amb punts de sutura per tota la cara. En Graison es va despertar sis dies més tard però amb la diferència que ja no tenia melsa ni ulls, es va quedar cec. Un temps més tard els tres germans van anar a casa dels avis a passar l’estiu, uns dies abans de tornar a casa, en Graison, amb el basto que havien fet els germans i el seu gosset Daan, va anar a la nit a passejar per la vora del llac. Es va ficar a l’aigua i no en va sortir, fins al cap de dos dies, quan el van treure d’aquell llac. Al final tant els dos bessons com el pare van decidir anar a buscar a la Marian, mare i muller d’aquella família, que va desaparèixer.
Aquest llibre m’ha agradat molt. Et fa pensar en com poden canviar les coses d’un moment a un altre i com no les aprofitem. M’ha emocionat bastant, però no em va sorprendre el final… Recomano la lectura d’aquest llibre a gent que és molt empàtica o que no aprecien el que tenen encara que sigui poder veure.
Aida Sànchez Faciaben
