Benvolguts alumnes de 4t,
Sembla que no pugui ser però ja ha passat 4 anys (o 5 en alguns casos) que vàreu arribar a l’Hipàtia i ja heu arribat al final de l’etapa. Són uns anys de molts canvis i no només físics. Els nens i nenes que van entrar al setembre del 2016 ja no hi són. Tenim uns adolescents més a prop de la majoria d’edat que de la infantesa. I a partir d’ara l’ensenyament ja no serà obligatori. Podreu fer el que vosaltres hagueu decidit. Això no treu que els valors que des de l’Hipàtia us haguem volgut transmetre els hàgiu d’oblidar. Tot el contrari, veureu que en més d’una ocasió els haureu de cercar en el calaix de la memòria i us seran útils. N’estem convençudes.
Aquest darrer trimestre, ja ho hem dit en moltes ocasions darrerament, ha estat atípic, a cops surrealista. Ningú estava preparat per tota la feina que hem hagut de fer i ens n’hem sortit, amb més o menys encerts, però l’hem tirat endavant el millor que hem sapigut fer. Amb moltes incerteses però amb il·lusió i ganes de fer-vos un bon acompanyament com a tutores vostres. En alguns casos no ens heu agafat la mà, però ha estat decisió vostra.
D’altra banda som conscients que ha estat una “mala passada” el fet de perdre algunes activitats molt importants per a vosaltres. Al setembre ja parlàveu del viatge a Menorca i també del musical. No ha pogut ser i és injust, ho sabem. Però també podeu aprendre d’aquesta “injustícia” i pensar que a la vida no sempre tot surt com un vol. Que hi ha imprevistos i el que cal aprendre és a donar la cara i a tirar endavant. Estem convençudes que també us ha donat una “lliçó de vida”, una d’aquelles que no surt en els llibres de text, ni en cap classroom ni sites i a voltes és més valuosa. Adonar-se d’això també és créixer.
Per fer una mica de memòria d’alguns moments viscuts intensament a l’Hipàtia us afegim un enllaç d’un vídeo de records que amb moltes ganes han preparat tres companyes vostres. Poseu-vos còmodes, agafeu mocadors de paper i gaudiu del muntatge. Moltes gràcies Georgina, Dayana i Noèlia.
Trossos de records a l’Hipàtia
Volem dir-vos, també, que el proper curs l’Hipàtia farà anys: el desè aniversari i ens agradaria celebrar-lo amb vosaltres. Esperem que tots hi pugueu ser, ens puguem retrobar, abraçar i explicar-nos novetats. Per aquest motiu, aquest escrit no pretén ser un comiat per sempre sinó un a reveure. I no cal dir que sempre tindreu les portes obertes de l’Hipàtia i els braços estesos de tot el professorat per al que necessiteu. Com diu la cançó: “no és un adéu per sempre, tan sols per un instant”
Us desitgem molta sort en la nova etapa que comenceu. Que tingueu molts encerts i sobretot sigueu humils i lluiteu per fer realitat els vostres somnis, vencent totes les pors.
Us adjuntem dos regals: un poema d’un gran poeta català, en Joan Oliver, altrament conegut com a Pere Quart i un vídeo que us hem preparat per recordar també moments viscuts al centre.
Amb tot el cor, per vosaltres hipatians!
Sàpigues company
Sàpigues, company,
tu que ets conscient,
que no tot és por,
que no tot és plany,
que no tot són crits
i ràbies i cops.
Ni desig d’amor
ni amor compartit.
Cal pensar també
i molt aviat
a aprendre ben bé,
amb vocació
i aplicadament,
un ofici clar,
un treball decent.
Company, cal servir
segons els teus dons,
sense vanitat.
Si no, què seràs?
un número més,
un paràsit més,
una nosa més.
Si no vols ser esclau
del podrit diner,
del poder d’un sol
o el poder de molts,
fes-te abans esclau
de les teves mans
i del teu cervell,
a profit de tu,
a profit dels teus,
a profit del món.
Tot depèn de tu
i de cadascú.
MOMENTS VISCUTS. PROMOCIÓ 2016-2020
