El passat 8 de febrer l’alumnat de 2nESO va visitar el Conjunt Monumental de Sant Pere de Rodes (Port de la Selva), que consta d’un monestir, un castell i un poblat medieval. Un conjunt de ruïnes d’un gran valor històric i cultural.
De fet, a partir de les edificacions del conjunt monestir-castell-poblat pot extreure’s en essència l’organització social de l’Edat Mitjana:
1- els que resen al monestir (oratores),
2- els que treballen les terres del monestir i que viuen al poblat (laboratores) i,
3- els que lluiten, vigilen i defensen als dos anteriors grups des del Castell de Verdera, situat a uns 670 m per sobre del nivell del mar.
De qui s’havien de defensar aquesta part de població del Comtat d’Empúries?
De musulmans andalusins, de pirates o d’un ambiciós noble cristià!
Nogensmenys, fos qui fos l’enemic, qui volgués atacar el Castell, havia d’ascendir uns quants centenars de metres per un camí tortuós amb un desnivell del 20%, que és el que van fer els nostres valents alumnes.
Prèviament, a l’aula, vam aprendre què era un monestir, qui hi vivia, quines activitats crucials realitzaven i quina era la seva importància a l’Edat Mitjana.
Ai! Si no fos per aquells anònims monjos copistes medievals no ens hagués arribat el coneixement dels grecs, egipcis i romans, un coneixement bàsic a partir del qual, en part, ha pogut construir-se i evolucionar la ciència i, de retruc, el nostre món actual.
El vídeo és una mostra del que allà va succeir i que, de ben segur, serà difícil d’oblidar.
Els murs del monestir de Sant Pere de Rodes foren, un cop més, testimonis inerts de la nostra viva presència com a “estudiants d’arqueologia del segle XIX”.
