Dos grans MESTRES se’ns jubilen

 

Pel seu aspecte, per la seva forma de fer les classes i per la seva capacitat de connectar amb l’alumnat, ningú no ho diria, però ja se’ns han jubilat.

No calen presentacions, els coneixeu sobradament. Són el Josep Colom i el Daniel Mañé, dos pilars, dues peces clau, dos pals de paller de l’Institut La Romànica.

Tots dos professors del Departament de Ciències Naturals, treballadors incansables, matiners, compromesos amb el món de l’educació, creatius, innovadors, discrets, resolutius i de molt bona pasta. Els podríem definir, ambdós, com a MESTRES en el sentit més ampli de la paraula i, alhora, ho han estat tant per a l’alumnat durant generacions com per al professorat, ja que per a tots els companys i companyes de professió són dos models a seguir i dos exemples per a les noves generacions de professors i professores, ja que combinen el mestratge de la seva matèria d’especialització (les Ciències Naturals) amb la capacitat de donar lliçons de vida.

El JOSEP COLOM i PERPIÑÁ va arribar a l’Institut La Romànica el 24 d’Octubre de 1979. Sí, ho heu comptat bé, fa 39 anys, amb l’institut recent inaugurat. I en aquests moments, era el professor més “antic” del centre.

Llicenciat amb Ciències Biològiques, va arribar ple d’il·lusions al nostre flamant institut i, tot i haver de fer un llarg trajecte des de Barcelona amunt i avall,  s’hi va quedar per sempre més i, us podem ben assegurar que, a la darrera reunió interna, seguia amb la mateixa empenta i capacitat de treball.

El Josep, a part de la docència, durant tots aquests anys, ha tingut diversos càrrecs rellevants. Per exemple, ha estat Cap d’Estudis, Cap de Departament i Coordinador de Nivell, fruit de la seva capacitat organitzativa, i de gestió.

Un do que té el Josep i que ha marcat la seva forma de treballar, ha estat la capacitat de saber manar sense aixecar, mai, la veu, amb paciència, constància i serenor, que demostra la seva capacitat de lideratge, de comandament i de saber estar innats.

Amb 39 anys de docència al nostre institut, ha estat professor de pares i de mares de l’alumnat actual, ha estat professor de molts dels nostres professors i professores del centre i de l’actual Directora i, com ell mateix va comentar en l’acte de graduació de 2n de Batxillerat, també de l’Alcaldessa de Barberà.

Parlant del dia de la Graduació de 2n de Batxillerat, el passat mes de juny, el Josep va poder rebre el millor dels homenatges, que és el procedent del propi alumnat, en aquest cas el de Biologia de 2n de Batxillerat, que el va fer pujar a l’escenari per retre-li un sincer homenatge públic, en agraïment per tots aquests anys de docència al nostre institut on, amb els seus aplaudiments, es va afegir tota la comunitat educativa.

Gràcies, Josep, per aquests 39 anys de bon mestratge!

 

El DANIEL MAÑÉ SUAU va arribar a l’Institut La Romànica el 9 de setembre de 1996, després d’una dilatada carrera docent com a mestre d’EGB i de Primària, ja que el Daniel és Diplomat amb Professorat d’EGB en l’especialitat de Ciències.

Els anys com a mestre a l’Escola Elisa Badia de Barberà varen deixar una forta petjada. A mode d’anècdota, els explicaré que quan jo mateixa hi vaig treballar a finals dels anys 90, en guardaven un gran record i alguna fotografia vaig poder tenir a les mans que mostrava a un jove mestre, en aquella època lluint una bona melena, apassionat per la seva tasca docent.

I amb aquesta mateixa passió pel món de l’ensenyament i de les ciències naturals va arribar al nostre centre.

Per molt que volguéssim arribar de bon matí els primers i primeres a l’institut, en aquests més de 20 anys ell sempre ha estat el primer en arribar, en arremangar-se i en posar-se a preparar les classes, les activitats i els materials per a portar-ho tot a terme, fruit del seu esperit perfeccionista.

Del Dani podríem, perfectament, utilitzar els mateixos elogis que hem utilitzat per al Josep, i quedaríem curts. Ell també ha dut a terme càrrecs importants, com Coordinador de Nivell i Cap de Departament.

Destacaríem la seva generositat en la seva dedicació a la tasca docent i a l’institut, ja que, durant anys, s’ha posat darrera d’una càmera fotogràfica que l’ha portat a fer un seguiment, incansable, de totes les festes, actes i activitats extraescolars, per poder-les immortalitzar, convertint-se en el nostre “cameràman” fins al darrer dia, a la Graduació de 4t d’ESO.

Un professor vocacional, proper, sincer, perseverant, humil i discret. Aquests darrers dies l’hem perseguit per poder-li fer, en algun moment, un homenatge o un acte de comiat, però no ho hem aconseguit fins al darrer dia, al darrer claustre. Allà ja no es va poder escapar de rebre un calorós i sincer aplaudiment de tot el professorat, al costat del seu bon amic i company, el Josep.

Gràcies, Dani. De ben segur que tornaràs a l’institut, potser, per immortalitzar fotogràficament les properes activitats o, simplement, fent de pare.

 

Josep i Dani, heu estat uns grans MESTRES per al nostre alumnat i uns grans companys per a tot el professorat. Se’ns fa difícil pensar que us heu jubilat i us trobarem a faltar. Però recordeu, sempre, que formeu part d’aquesta gran família que és l’Institut La Romànica i que aquesta és casa vostra.

GRÀCIES per tots aquests anys i molta SORT en aquesta nova etapa de les vostres vides!

2 comentaris

  1. Núria Ibáñez García

    No em puc creure que aquestes bellíssimes persones i cracks es jubilin ja: però com pot anar tot tan ràpid!? El Dani va ser “profe” meu a l’Elisa Badia (de sisè a vuitè). Encara avui recordo classes seves i colònies plegats. Del Josep, un referent per a mi a La Romànica, sempre recordaré la seva empenta que em va animar a marxar als USA unes setmanes malgrat tenir “la sele” a la cantonada: Carpe Diem!
    Us desitjo el millor de tot cor.
    Una quarentona exalumna vostra.

    1. Rosario Belen Paez Pila

      Madre mía!!!

      El Dani fue mi profe en egb en Elisa Badia NUNCA me olvidaré de el, es el MEJOR profesor que he conocido con diferencia y guardo mil recuerdos bonitos de sus clases de las colonias etc….

      Sabia meternos en el bolsillo como nadi e y viéndolo con perspectiva no debía ser nada fácil con 32 fieras pre-adolescentes!!!
      GRACIAS INFINITAS DANI!!

Respon a Núria Ibáñez García Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>