Durant setmanes hi ha hagut cartells d’Eduard Toda per tota la ciutat. Amb tanta insistència vam decidir informar-nos de qui era, què va fer i sobretot per què és tant important. Aquí veureu què hem trobat sobre ell.
Eduard Toda va ser un escriptor i historiador que va néixer a Reus el 1855 i va morir a Poblet el 1894. Va estudiar a Madrid la carrera de dret, tot i que volia estudiar lletres. Al 1873 va accedir a un càrrec del Ministeri de l’Estat gràcies a la posició del seu oncle. Al 1898 va actuar com a secretari en la comissió espanyola encarregada de negociar la pau. 
A finals de l’any 1875 sol·licita ser vicecònsol d’Espanya a la ciutat xinesa de Macau. La petició fou aprovada i amb només 21 anys va aconseguir el càrrec. Toda va anar cap a Egipte al 1884 amb un amic seu. A Egipte no parava de visitar llocs històrics importants amb importants acompanyants al començament de 1885. Toda va caure malalt, però va recuperar-se ràpidament i tornà a visitar les piràmides egípcies d’El Caire.
Ja de més gran, Eduard Toda va impulsar i dirigir dues remodelacions importants per al patrimoni cultural i històric de Catalunya i del territori del Camp de Tarragona. Una fou la del monestir de Poblet i l’altra, la de del castell d’Escornalbou.
Castell d’Escornalbou
https://agora.xtec.cat/iesjtapiro/wp-admin/post.php?post=1139&action=editEscornalbou fou un antic monestir de canonges de Sant Agustí, el qual va anar passant per diferents propietaris fins que Toda el comprà. A banda de l’adquisió del monestir, Toda també va comprar una casa a l‘Argentera, on es van traslladar la seva mare i ell, des d’on van supervisar les obres del monestir. Les remodelacions es van fer al gust de Toda i actualment es pot visitar. Us deixem l’enllaç amb tota la informació turística: http://www.muntanyescostadaurada.cat/punts-interes/castell-de-escornalbou
Monestir de Santa Maria de Poblet
Com es pot llegir a l’enllaç de la Viquipèdia, el Monestir de Santa Maria de Poblet el 2005 rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya “per l’important paper que ha tingut en la història del nostre país a partir del segle XII, quan, amb la implantació de l’Orde del Cister, es configurà com un dels actius espirituals de la Corona d’Aragó, de les tombes reials de la qual el monestir és la seu principal. Declarat aquest cenobi Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, l’adscripció a la Ruta del Cister constitueix avui un dels referents del turisme cultural”.
Així, doncs,Toda fou una peça clau en la reconstrucció d’aquest símbol nacional. Però els procés, que començà als anys vint i acabà als anys 40, no fou fàcil, ja que de va haver de travessar l’època de la guerra civil i la postguerra.
Homenatges
Com a personatge destacat fill de Reus, l’ Ajuntament de la ciutat va dedicar-li un carrer, una escola pública i a la casa Navàs hi ha una placa que indica que fou la seva casa natal. També a Barcelona van decidir dedicar-li un carrer al barri d’Horta.
