Globus vermells i negres, resistint la calor del primer estiu. Lletres i estrelles platejades anticipant la màgia del capvespre més bonic de tots quan en tens 16. Arribem mudats, engalanats, clenxinats, maquillats i amb nervis de papallones a la panxa. El matí ha estat molt intens, neguitós, però hem après que en la vida és necessari ser responsables i respectuosos perquè el resultat sigui millor: les 3R depenen de nosaltres!
Aviat sortirem a escena, el moment ha arribat, ja hem completat l’ESO! Una catifa vellutada comença a desplegar-se enmig de fileres de cadires que s’han transportat amb esforç i il·lusió des de les aules al pati de l’estimat Joanot, testimoni de tants esmorzars a quarts de dotze. L’objectiu, ser protagonistes i pujar a escena emocionats pels aplaudiments de les famílies i professorat. Arribar-hi sabent-nos acompanyats, igual com ho hem estat al llarg dels quatre anys; i ara també professors i professores ens donaran la mà un cop més, en el tram final de l’escala: vigileu!
Felicitats, bon estiu i us desitgem i esperem que us vagi molt bé a tots en aquesta nova etapa, fins sempre:
L’altra banda de la serra
té un encís que no he dit mai
-per la joia que m’espera
cada pi em dona la mà.
J. Salvat Papasseit
