El passat 14 de febrer els alumnes de 2on d’ESO van fer una sortida de tutoria a la neu, concretament a la vall de Núria.
A les 6,30 h del matí sortíem cap a Ribes de Fresser tots equipats per la neu i sobretot amb molta il·lusió . Sobre les 9 h vam agafar el cremallera encara envoltats d’un entorn verd quasi primaveral. Després de pujar una bona estona i de passar un túnel va aparèixer un paisatge completament hivernal. Tot era blanc, els arbres carregats de neu, era l’empremta de tota una nit nevant, neu nova, neta, verge. A dins del cremallera es va sentir un ooooh! general i fins i tot hi ha va haver aplaudiments. Alguns deien amb veu d’admiració: que bonic és!! I realment ho era: entre tot el paisatge blanc baixava el riu Fresser formant petites cascades i encara donava un toc més de bellesa. Finalment després de l’últim revolt va aparèixer el santuari de Núria al mig de la vall i envoltat de grans muntanyes.
Quan els nois i les noies van baixar del cremallera van anar de seguida a tocar la neu, a rebolcar-s’hi a manipular-la, molts d’ells potser era la primera vegada que en veien en tanta quantitat, s’ havia acumulat ben bé mig metre de neu nova.
Després de molts esforços vam aconseguir treure’ls d’allà i vam anar a buscar les raquetes de neu i els monitors de l’escola d’esquí ens van ensenyar com es posaven i ens van donar les instruccions de com utilitzar-les . Vam començar l’excursió obrint camí entre la neu verge, intentant no enfonsar-nos, caminant tots en fila seguint les traces que ens marcaven els que anaven davant. Vam anar pujant fins arribar al bosc i ens vam endinsar enmig de pins avets carregats de neu, que ens deixaven caure de tan en tant petits fragments a sobre nostre , fragments freds i silenciosos. Vam arribar al mirador i vam contemplar la vall i el santuari que s’estenien als nostres peus: superb!! Al cap d’una estona vam començar la baixada, alguns anaven per terra però la neu era tan flonja que era com caure a sobre cotó, d’altres baixaven amb un estil com si ho haguessin fet tota la vida i finalment vam acabar l’excursió, cansats però contents.
A partir d’aquí va començar la part més lúdica. Després de fer una petita visita al santuari, vam agafar el telecabina i vam pujar fins a l’Alberg de Niu d’Àliga. Allà dalt encara hi havia més neu i costava caminar del que t’enfonsaves. Allà van estar jugant, fent-se milers de fotos, tirant-se boles, enfonsant-se intentant gaudir al màxim d’aquells moments i d’aquells paisatges tan màgics.
Després de dinar i abans de la tornada encara van voler aprofitar una estona més de neu i de jocs, no volien perdre ni un minut d’un dia tan especial. Però….. el cremallera no esperava i tocava baixar. Vam iniciar la tornada i algú ens va dir : m’agradaria emportar-me una mica de neu a casa ….. Nosaltres li vam haver de recordar què és la temperatura de fusió i que quan baixéssim, tot aquell món blanc s’esvairia i que només podia retenir-lo en el record. De tota manera encara ens quedaven les fotos, mostres impreses (o no) d’un dia fantàstic!!
Àlbum de fotos AQUÍ
