La jubilació de Trigo: més secrets que el Vaticà

Després de més de quinze anys de dedicació exemplar a l’Institut Esteve Terradas i Illa, Juan Trigo, referent indiscutible del Mòdul Professional de Comptabilitat, s’acomiada del centre per iniciar una nova etapa amb motiu de la seva jubilació. Natural de Viladecans i pare de dos fills, en Juan ha estat molt més que un docent: ha format generacions de persones amb rigor, passió i un estil pedagògic tan original com inspirador.

Al llarg de la seva trajectòria, ha sabut integrar la història com a eina per ajudar a comprendre el present i projectar el futur, combinant esdeveniments del passat amb els conceptes comptables. Sempre innovador, va modernitzar les pràctiques del centre apostant pel ratllat italià, deixant enrere el tradicional sistema nord-americà i aportant un toc d’elegància i precisió als apunts de l’alumnat. Ara, lluny de desconnectar del món acadèmic, continuarà formant-se amb entusiasme: ha decidit iniciar un Grau universitari d’Història Contemporània, fidel al seu esperit inquiet i curiós.

Inconfusible cada primavera amb les seves característiques camises hawaianes, que omplien de color els passadissos, era habitual trobar-lo durant els descansos amb la seva inseparable Coca-Cola al bar del Ronald. Juan s’acomiada envoltat de l’estima de tota la comunitat educativa. En un acte emotiu, l’equip humà del Departament d’Administració d’Empreses li va dedicar una cançó de comiat, un gest que simbolitza el respecte i afecte que ha sabut guanyar al llarg dels anys. Durant l’acte, en Juan va voler compartir unes paraules amb un clar rerefons d’influència comunista, reivindicant la força col·lectiva i la justícia social, tot recordant als companys que “la història la fan els pobles… i els bons balanços!”. A més, ha promès esdevenir el garant de la legalitat al Baix Llobregat, passejant-se amb ull crític per totes les obres municipals de la comarca —i fins i tot les del Camp Nou, per si cal auditar alguna cosa més.

Ens deixa amb molts records, moltes lliçons… i, sens dubte, algun petit secret de l’institut ben guardat sota el braç. Gràcies, Juan, per la teva dedicació, el teu mestratge i el bon humor que sempre t’ha caracteritzat.