MANIFEST 17 DE MAIG
(DIA INTERNACIONAL CONTRA LA LGTBI-FÒBIA)
Avui, 17 de maig, fa un any exacte que celebrem a l’institut el Dia Internacional contra la LGTBI-fòbia. Tanmateix, des de la Comissió de Coeducació continuem observant conductes LGTBI-fòbiques. L’any passat no vàrem poder reivindicar aquest dia perquè va haver-hi episodis d’agressions verbals i físiques per part d’un grup d’alumnes que no volia que altres alumnes celebressin el dia de la visibilitat. Enguany, al Festival Fire! (Mostra de curtmetratges LGTBIQ+ de Barcelona) un grup d’alumnes no es va comportar de forma respectuosa davant l’organització del festival ni enfront d’altres instituts que participaven en l’esdeveniment. A més a més, s’han detectat alguns casos d’alumnat que pateix agressions verbals fent referència a la seva orientació sexo-afectiva o a la seva expressió de gènere, i considerem que aquestes conductes són inadmissibles.
Sabem que el LGTBI-fòbia és arreu. Des del començament de l’any, segons l’Observatori contra l’Homofòbia de Barcelona (OCH), ja s’han registrat 100 denúncies de LGTBI-fòbia. Enguany hi ha hagut 57 agressions a persones trans, una xifra que es limita a l’espai públic de Barcelona
Des de la Comissió de Coeducació de l’institut creiem que el que passa a les aules és un reflex a petita escala del que passa al carrer, i treballem des de la convicció que només amb pedagogia i respecte podrem posar resistència per evitar que aquests discursos d’odi tinguin la seva rèplica a l’institut, al carrer, o enlloc.
No volem que ningú d’aquesta comunitat educativa s’hagi de quedar a l’armari perquè no sentin l’institut un espai segur. L’espai educatiu és un espai de convivència i el volem lliure de violència vers la lliure expressió de la identitat de gènere o sexo-afectiva. No volem que tot es quedi en llibrets de bones pràctiques o guies lgtbifriendly. Qualsevol assetjament per discriminació LGTBI significa una vulneració de drets humans, i així està contemplat en el marc legal a Catalunya (Llei 11/2014) del 10 d’octubre.
Entenem que tota agressió LGTBI-fòbica hauria de tenir una sanció. Però no volem el càstig sinó, més aviat, la no reincidència, evitar que es torni a repetir, perquè després d’una violència cal una reparació. I una reparació no es fa només amb una mesura punitiva com a resposta, es fa aconseguint que no tornem al punt inicial, que no es torni a produir cap agressió. Per tant, necessitem que no es normalitzin certes conductes que poden anar en escalada, però que es poden apaivagar si es fa resistència comunitària. Per aquest motiu, us demanem la participació de tota la comunitat educativa: que l’alumnat, el personal docent i les famílies s’impliquin en una educació basada en els valors del respecte i la no violència. En casos d’agressions volem que tothom participi per fomentar un procés de mediació indirecta, reparació, no revictimització de la persona agredida i evitar la reincidència en aquestes agressions, tant si són físiques com si són verbals.
Volem que hi hagi transversalitat en els recursos contra violències racistes, masclistes, LGTBI-fòbiques i no fer-les competir. Volem evitar una jerarquia entre discriminacions. Volem que totes les agressions es tinguin en compte de forma equitativa. Això, només ho assolirem creant un espai segur de convivència, lliure de racisme, masclisme, lliure de xenofòbia i LGTBI-fòbia. Volem un espai on tota la comunitat ens mirem amb respecte i arribem a la conclusió que la normalitat és la diversitat.
