AVUI ENS CALCEM LLIBRES
Avui el nostre centre ha estat escenari de dues xerrades singulars. La primera ha estat aquest matí i l’escriptor Pau Vidal ha parlat del seu llibre, Aigua bruta, però sobretot ha parlat de paraules, paraules que es moren i paraules que el llenguatge apressat de la vida quotidiana sovint entela. L’escenari de l’institut, anomenat com el lingüista Joan Coromines, ha obert el tema perquè l’escriptor introduís els alumnes en el món de l’etimologia de les paraules. Així, els alumnes de 1r de Batxillerat han esbrinat l’origen del mot Coromines, relacionat amb el conreu de la terra. En Pau Vidal sobretot s’ha definit com a filòleg i enamorat de les paraules.
La segona xerrada, per la tarda, ha estat protagonitzada per la mestra i escriptora de literatura infantil Lola Casas i ha estat adreçada a l’alumnat de TEI i als mestres i professorat en general. Els alumnes de TEI han buscat informació sobre l’escriptora i han penjat un mural a la Sala.
Davant un públic motivat, l’escriptora ha parlat de com introduir el món de Roald Dahl als alumnes, aprofitant que l’any vinent se celebrarà el centenari del naixement de l’escriptor i s’estan gestant força activitats en aquest sentit. La Lola Casas ha explicat anècdotes força entretingudes de l’escriptor galès, com la seva visita a Roald Dahl fa trenta anys a Anglaterra, l’afició a la xocolata de l’escriptor, reflectida en el seu llibre Charlie i la fàbrica de xocolata, i la seva bona planta; però sobretot ens ha parlat de com els llibres poden obrir unes expectatives molt més enllà de les seves planes impreses. Per exemple, quan per uns avatars del destí van estirar el fil del llibre Les bruixes de Dahl, més tard protagonitzades en versió cinematogràfica per Angélica Huston. Després d’haver llegit el llibre i vist la pel.lícula a les seves classes, un bon dia a un alumne, mirant una revista Hola, li va semblar que “la Bruixa” s’havia casat i la classe va decidir que el més normal fóra fer-li un regal, perquè “La bruixa” formava part de la seva història lectora i, per tant, molt propera. La classe va decidir enviar-li un regal de noces i aquest fet va generar una correspondència entre la classe i l’actriu Angèlica Huston. El món de Roald Dahl , com veiem, té moltes lectures, i ens fa creuar amb molta més llibertat fronteres físiques i de la imaginació, establint vincles que d’altra manera hagués estat impossible crear-se.
Els futurs i futures tècnics d’Educació Infantil han rebut també una classe magistral de com recitar un conte als menuts i molts de nosaltres hem “regressat” com infants vivint l’hora del conte a través de la teatralització de La caputxeta o dels tres porquets, en versió Roald Dahl, amb què ens ha amenitzat l’escriptora.
També la Lola Casas ens ha parlat de les adaptacions literàries, defensant el fet que els llibres ja estaven adreçats a infants o joves en el moment d’escriure’ls i que el lector ha de buscar el llibre que pugui entendre, però no que el llibre hagi d’entendre el lector, com ara L’illa del tresor en versió adaptada. L’escriptora tampoc veu amb bons ulls el consum únic d’alguns llibres infantils de qualitat qüestionable i ha ressenyat la importància de nosaltres com a mestres, per educar també el gust per la lectura de l’alumnat. Perquè sí hi ha bona i dolenta literatura, ja sigui infantil, juvenil o per a adults, i el nostre paper és fonamental com a acompanyants del camí lector, però també per començar a donar-los unes eines per establir també un criteri de tria lectora.
Ens hem acomiadat de la Lola després de passar una bona estona submergits en el món d’un dels grans escriptors de literatura infantil, de la mà d’una experta fabuladora. Fins a la propera, Lola. 
