Roses de Sant Jordi

LA ROSA

La rosa

té un batec de cosa viva

que forma part

del nostre propi alè,

i quan l’abril

encara no ens arriba

ens enyorem,

i no sabem per què.

 

 

Joana Raspall

LES ROSES RECORDADES
Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de Sant Jordi, la vella
claror d’abril? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suaument els nostres
petits noms, i ens somreia.
Salvador Espriu

EXCÉS DE LA PRIMAVERA

Encara l’ocell
és bell,
i encara l’amor,
amor.

Els amants s’estimen massa.
Ai, primavera que passa!

La rosa en esclat
–pecat–
espines no duu,
per tu.

Les flors es vesteixen d’àngel.
(Breu és l’avís de l’arcàngel.)

Les roses dels cels
–estels–
duen fibló:
dolor.

L’aigua del riu és de plata.
(Lluna, sirena d’escata.)

El cel fa un atur
–atzur–
i resta suspès,
malmès.

Tinc un sol cor i no es cansa.
(D’amagat l’hivern s’atansa.)

La mà s’ha marcit
al pit,
per voler abastar
l’enllà.

La noia ja no és esquerpa.
(El seu cor és nafra oberta.)

Ai, amor, amor,
l’amor!

Ai, l’amor, l’amor,
l’amor!

Estima’m d’una vegada!
(La nit és una estimada.)

Encara l’ocell
és bell,
i encara l’amor,
amor.

Els amants s’estimen massa.
Ai, primavera que passa!

(Del llibre Poemes de l’Alquimista)

Josep Palau Fabre


#abril #SantJordi #roses #llegenda #rosesidracs

Mira el nostre àlbum

Roses de Sant Jordi 2020