Les assignatures es classifiquen en:
MATEMÀTIQUES II
Vols seguir estudiant les ciències exactes? Matemàtiques, física, enginyeria, informàtica, química, robòtica, TiC… En totes elles et demanen tenir uns coneixements bàsics tant d’àlgebra com de càlcul, i durant el segon any el que fem precisament és ampliar el vostre coneixement per fonamentar aquesta base que necessiteu per ser capaços de respondre a les particularitats de cada ciència.
Els continguts en què aprofundirem són: Matrius, Sistemes d’Equacions 3×3, Estadística i Probabilitat, Geometria en 3D i Funcions (límits, derivades, integrals).
MATEMÀTIQUES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS II
L’assignatura de Matemàtiques aplicades a les ciències socials a segon de batxillerat es centra en l’aplicació de conceptes matemàtics en contextos científics, socials, econòmics o de la vida quotidiana. Els blocs que es treballen són els següents:
- Anàlisi: aplicacions de les derivades, estudi de funcions. Resolució de problemes d’optimització.
- Àlgebra: matrius i sistemes d’equacions lineals.
- Estadística i probabilitat.
DIBUIX ARTÍSTIC II
El dibuix és un llenguatge universal perquè és una activitat intel·lectual, un mitjà d’anàlisi i coneixement. És el primer enllaç entre la idea i la seva representació gràfica de manera creativa, cosa que propicia que sigui l’origen de l’activitat creadora i per tant imprescindible en el desenvolupament de totes les altres arts.
Dibuixar també és una eina d’expressió i de comunicació, que projecta la nostra visió del món, no només per mitjà de l’estudi atent i analític, sinó també gràcies a la nostra imaginació, reinventant la realitat.
A segon s’aprofundeix en l’estudi de relacions estructurals, amb representacions i tècniques més complexes, tot avançant en un coneixement més extens del dibuix amb destreses pròpies de l’expressió gràfica i s’introdueix el dibuix de la figura humana.
Els seus continguts transversals estableixen la creació de projectes sostenibles, la gestió responsable dels residus i la seguretat, a més de la toxicitat i l’impacte mediambiental dels diferents materials artístics.
ANÀLISI MUSICAL II
Ampliarem els coneixements adquirits a la matèria d’anàlisi musical I, aprofundint en aspectes més complexos de la teoria i pràctica musical. Buscarem enriquir la comprensió de l’alumnat sobre la música de cada una de les etapes de la història, explorant detalls més subtils de la seva estructura i expressió. Es continua treballant la interpretació de partitures, la comprensió de la forma musical, l’harmonia avançada, les tècniques de composició i altres aspectes fonamentals de la música. L’objectiu principal és capacitar els alumnes per a una anàlisi més profunda i sofisticada de les obres musicals, fomentant una apreciació més refinada de la seva complexitat i bellesa, tant en el context català com en el panorama musical global i tenir un bon bagatge per poder fer les proves de selectivitat i d’accés al grau superior de música.
LLENGUA I CULTURA LLATINES II
Ampliarem els coneixements i continguts de la matèria Llengua i Cultura Llatines I (es recomana haver cursat la matèria l’any anterior), aprofundint en conceptes més complexos de la llengua (subordinació, formes no personals del verb, veu passiva, etc).
La matèria de Llengua i Cultura Llatines parteix dels textos per afavorir una aproximació crítica a les aportacions més importants del món romà en la seva qualitat de sistema integrador de diferents corrents de pensament i actituds ètiques i estètiques que conformen l’àmbit europeu. Aquesta aproximació és especialment rellevant per adquirir un judici crític i estètic en les condicions canviants d’un present en evolució constant. Aquesta matèria prepara l’alumnat per comprendre críticament idees relatives a la pròpia identitat, a la vida pública i privada, a la relació de l’individu amb el poder i a fets sociopolítics i històrics, per mitjà de la comparació entre els models de vida de l’antiga Roma i els actuals, contribuint així a desenvolupar la seva competència ciutadana. L’estudi del patrimoni cultural, arqueològic i artístic romà, material i immaterial, mereix una atenció específica i permet observar i reconèixer a la nostra vida quotidiana l’herència directa de la civilització llatina. L’aproximació als processos que afavoreixen la sostenibilitat d’aquest llegat —preservació, conservació i restauració— comporta, també, una oportunitat perquè l’alumnat conegui les possibilitats professionals en l’àmbit de museus, biblioteques o gestió cultural i conservació del patrimoni.
DISSENY
Per treballar els diversos projectes i activitats s’utilitzen procediments tradicionals i digitals, incidint, però, en el primer per assajar les tècniques adients per a la prova posterior de selectivitat. La matèria s’enfoca des de tres blocs, el primer consisteix en l’àmbit de la comunicació cam els continguts de tipografies, la imatge d’identitat corporativa, senyalitzacions, publicitat i informació, edició impresa i edició digital. L’àmbit de l’objecte conté estampació i teixits, la indumentària, el packaging i l’objecte. Per últim, l’àmbit de l’entorn se centra en habitatges, espais interiors, espais exteriors i arquitectures efímeres.
FONAMENTS DE LES ARTS
L’objectiu de les unitats és proporcionar a l’alumnat els coneixements i les eines necessàries per establir amb criteri crític enunciats sobre la varietat de llenguatges artístics, del període comprès entre els segles XIX i XX. A través de la interpretació, pot aguditzar el sentit crític i la sensibilitat cap a les produccions artístiques.
La metodologia que s’aplica durant el curs enfasitza l’aprenentatge dels moviments artístics, així com les disciplines implicades, incidint en el treball d’activitats d’ensenyament- aprenentatge indicades per dotar l’alumnat en l’assoliment de les competències de la matèria i en conseqüència preparar-los per a la prova selectivitat.
ARTS ESCÈNIQUES II
Seguint amb el treball fet al primer curs, en aquest segon curs es farà un pas més pel que fa a l’expressió corporal, que serà part essencial de la pràctica, tant per les característiques performatives actuals com per l’objectiu de fer un espectacle complex, en què, preferentment, es fusionin elements de les dues concepcions, l’escènica clàssica i l’escènica i performativa actual. Durant aquest curs, l’alumnat ha d’adquirir una visió integradora de l’impacte social que poden tenir les manifestacions escèniques i performatives, particularment l’anomenada memòria performativa, en la comprensió i la transformació del món actual. L’anàlisi de peces dramàtiques també pretén diferenciar els efectes que les convencions escèniques produeixen en els espectadors: ubicació, definició, participació, efecte mirall i catàrtic, etc. Així mateix, s’han establert exercicis associats a l’emprenedoria (producció i gestió) cultural des de la perspectiva social.
QUÍMICA II
La química és la ciència que estudia les substància i les seves propietats. La química aporta solucions en el món dels fàrmacs, dels materials, de l’energia i de l’aigua, entre d’altres, i genera coneixement i aplicacions per contribuir a l’assoliment dels objectius de desenvolupament sostenible. Els blocs que es treballen són:
- Enllaç químic i estructura de la matèria
- Reaccions químiques
- Química orgànica
GEOLOGIA I CIÈNCIES AMBIENTALS II
La matèria de Geologia i Ciències Ambientals pretén proporcionar als estudiants que la cursen els coneixements i les destreses necessaris per comprendre l’estructura i la dinàmica del nostre planeta i els fenòmens que se’n deriven. Aquests continguts es tracten amb una visió global, integrant les interrelacions que es produeixen amb les activitats humanes, per permetre a l’alumnat tenir una visió crítica de l’explotació dels recursos naturals i els impactes mediambientals que se’n deriven, així com dels riscos naturals que la dinàmica terrestre implica per als humans.
FÍSICA II
La Física, com a disciplina que estudia la natura, s’encarrega d’entendre i descriure l’univers, des dels fenòmens que es produeixen al microcosmos fins als que es donen al macrocosmos, mostrant que molts dels fenòmens que es donen en el dia a dia es poden comprendre i explicar a través de models i lleis físiques accessibles.
La matèria, l’energia i les interaccions es comporten de manera diferent en els diferents escenaris, i això fa que els models, els principis i les lleis que l’alumnat ha d’aplicar per explicar la naturalesa s’hagin d’ajustar a l’escala de treball i que les respostes o explicacions que trobin siguin aproximades i condicionades pel context, però no per això menys rigoroses.
A segon curs, els dos blocs següents, camp gravitatori i camp electromagnètic, fan referència a la teoria clàssica de camps, amb l’estudi del camp gravitatori i l’electromagnetisme. En el primer cas s’hi estudiaran, emprant les eines matemàtiques adequades per conferir al bloc el rigor suficient, les interaccions que es generen entre partícules amb massa i la seva relació amb alguns dels coneixements de cursos anteriors sobre la seva mecànica, la seva energia i els principis de conservació. A continuació, s’hi incorporen els aprenentatges sobre electromagnetisme, a partir de la descripció dels camps elèctric i magnètic, tant estàtics com variables en el temps, i les seves característiques i aplicacions. El bloc següent, vibracions i ones, exposa els sabers relacionats amb les vibracions i les ones, considerant el moviment oscil·latori com a generador de pertorbacions i la seva propagació a l’espai-temps a través d’un moviment ondulatori. L’estudi es completa amb l’anàlisi detallada de la conservació d’energia a les ones i la seva aplicació al camp d’exemples concrets, com són les ones sonores i les ones electromagnètiques, i així s’introdueix l’estudi dels processos propis de l’òptica física i l’òptica geomètrica. Amb el darrer bloc, física relativista, quàntica, nuclear i de partícules, es mostra el panorama general de la física del present i del futur. S’hi exposen els coneixements, les destreses i les actituds de la física quàntica i de la física de partícules. Sota els principis fonamentals de la física relativista, aquest bloc explica com és la constitució de la matèria i la descripció dels processos que tenen lloc quan s’estudia ciència a escala microscòpica.
TECNOLOGIA I ENGINYERIA II
La matèria de tecnologia i enginyeria I i II té com a finalitat fomentar aprenentatges i desenvolupar capacitats que permetin la comprensió tant d’objectes, processos i sistemes tècnics, com dels seus principis de funcionament, ús, seguretat i manipulació. Amb tot, el que és fonamental d’aquesta matèria és l’adquisició de cultura tecnològica, entesa com la capacitat de comprendre i emprar diferents tecnologies i l’aptesa d’interrelacionar-les, fent servir els procediments que li són propis. Dels 6 blocs, a 2n de BTX es treballen específicament els blocs 3, 4, 5 (corrent altern) i 6. Tot i això, constantment es fa referència a conceptes treballats en els altres blocs.
Bloc 1: En el bloc de recursos energètics es desenvolupen coneixements per a l’obtenció, la generació i el transport de les principals fonts d’energia. Es posa un èmfasi especial en el consum responsable d’energia i en les mesures d’estalvi i eficiència energètiques.
Bloc 2: El bloc de materials s’estableixen les propietats més importants dels materials, l’obtenció, la conformació, les aplicacions i la problemàtica ambiental de la producció, l’ús i el rebuig. També es desenvolupen continguts relatius a les propietats derivades de l’estructura interna dels materials, que es determinen mitjançant la realització d’assaigs tècnics específics.
Bloc 3: L’apartat de màquines i sistemes se centra principalment a descriure les característiques de les màquines i sistemes, els elements constitutius, les unions i els mecanismes. També desenvolupa continguts i procediments de pneumàtica i hidràulica. També es tracten els principis bàsics de la termodinàmica i les màquines tèrmiques.
Bloc 4: El l’apartat d’organització industrial i de processos de fabricació es descriuen els processos i les tècniques de fabricació, es mostren les màquines i les eines adients per a cada procés i s’especifiquen els procediments emprats. S’incideix, també, en la importància de la normalització i la metrologia.
Bloc 5: El bloc de sistemes elèctrics i electrònics es que es desenvolupa continguts i procediments de circuits elèctrics, màquines elèctriques i circuits de corrent altern fent incís en les instal·lacions domèstiques.
Bloc 6: El bloc de Sistemes de regulació i control aborda l’actualització de sistemes tecnològics per a control automàtic i la capacitat de funcionar com a elements integradors de la resta de continguts vistos al llarg del batxillerat.
LITERATURA CATALANA
La matèria aborda algunes de les obres més representatives de la literatura catalana. L’objectiu és acompanyar els alumnes en l’adquisició d’habilitats d’interpretació per obrir la mirada a noves èpoques, nous corrents estètics i marcs culturals.
MATEMÀTIQUES APLICADES II
L’assignatura de Matemàtiques aplicades a les ciències socials a segon de batxillerat es centra en l’aplicació de conceptes matemàtics en contextos científics, socials, econòmics o de la vida quotidiana. Els blocs que es treballen són els següents:
- Anàlisi: aplicacions de les derivades, estudi de funcions. Resolució de problemes d’optimització.
- Àlgebra: matrius i sistemes d’equacions lineals.
- Estadística i probabilitat.
FUNCIONAMENT DE L’EMPRESA I DISSENY DE MODELS DE NEGOCI
El món de l’empresa és present diàriament als mitjans de comunicació, forma part de la vida de milions de treballadors i empresaris i repercuteix en totes les llars. El coneixement sobre l’empresa és un pas essencial per entendre el funcionament del conjunt de l’economia, ja que el que passa a l’interior de les empreses és tan substancial com el que passa en un entorn econòmic més ampli. La matèria de Funcionament de l’Empresa i Disseny de Models de Negoci té com a finalitat que l’alumnat estudiï i analitzi les respostes als problemes econòmics que es plantegen al si de les empreses i conegui les noves formes d’organització i administració, amb un enfocament actualitzat i, sobretot, adaptat a la realitat, considerant que la innovació és el motor d’un negoci i que, en molts casos, en determina la supervivència. De manera més concreta, la matèria proposa l’assoliment de competències específiques relacionades amb la importància que l’activitat empresarial i l’emprenedoria tenen en la transformació social; amb el coneixement de l’entorn proper i el global per saber com influeixen en l’activitat empresarial, i amb el fet d’entendre el funcionament i l’estructura interna de les empreses, que tenen com a finalitat generar beneficis econòmics i socials.
GEOGRAFIA
La Geografia és una assignatura d’actualitat. Pretén acostar l’estudiant a la seva realitat, d’una forma física, política i social. Es posa l’interès en factors geogràfics i mediambientals, tals com el clima, el paisatge, el relleu i el canvi climàtic, però també en factors poblacionals, com les piràmides de població i els moviments migratoris, i finalment s’estudien les organitzacions catalanes i espanyoles en el seu context europeu.
TÈCNIQUES D’EXPRESSIÓ GRAFICOPLÀSTIQUES
En aquesta matèria es parlarà en un sentit ampli de tots els mitjans de producció emprats en el camp de les arts visuals, des dels més tradicionals (tremps, aquarel·la, carbó, xilografia…), passant pels mitjans de caràcter temporal i espacial (instal·lacions, accions…) fins als mitjans digitals que s’utilitzen avui dia (vídeo instal·lacions). Es tracta d’una matèria teòrico-pràctica.
DIBUIX TÈCNIC APLICAT A LES ARTS PLÀSTIQUES I AL DISSENY II
El dibuix ha estat utilitzat al llarg de la història per la humanitat per transmetre idees i desenvolupar projectes. Per això és un llenguatge universal i una activitat intel·lectual que facilita l’anàlisi i el coneixement. És un enllaç d’unió eficaç entre la idea i la seva representació gràfica, cosa que propicia que sigui imprescindible en la comunicació i en la generació de formes. El dibuix és una eina fonamental en els processos de reflexió gràfica implícits en tota activitat creativa pròpia de les arts i el disseny. La matèria està dirigida a l’alumnat que cursa el batxillerat de la modalitat d’arts visuals i disseny. Desenvolupa les estratègies necessàries per a la comprensió i la posterior solució gràfica de problemes, la recerca de solucions i la planificació dels processos, per convertirse en un instrument d’investigació, de creació i comunicació de projectes en els àmbits del disseny gràfic, el disseny d’objectes i d’interiors, l’escultura, la instal·lació, la curadoria i la pintura mural, entre d’altres.
Competència 1. Examinar la presència de la geometria a l’entorn físic i cultural, identificant les estructures i els traçats implícits, per analitzar gràficament i de forma raonada les estructures geomètriques i els elements tècnics implícits.
Competència 2. Avaluar i decidir quins són els procediments i els recursos propis de la geometria plana, descriptiva i de la normalització més idonis, per crear i concretar formes bidimensionals i tridimensionals de forma adequada i coherent als condicionants propis de cada tasca i amb les intencions creatives pròpies.
Competència 3. Dissenyar i elaborar formes bidimensionals i tridimensionals, valorant la importància del croquis a mà alçada així com de les convencions pròpies de la normalització, per representar-les amb precisió en projectes gràfics col·laboratius que permetin proposar, criticar, revisar, comparar, fer hipòtesis i proposar solucions de forma consensuada i eficaç, fent ús de les eines digitals disponibles.
Sabers Primer i Segon curs: Geometria, art i entorn,Sistemes de representació de l’espai , Disseny de projectes, normalització i eines digitals per al disseny.
ODS
Aquesta assignatura té una vessant ambiental i de responsabilitat ciutadana. La intenció és treballar la sensibilitat ecològica i implicar-se amb algunes actuacions locals i educatives, tot mostrant una actitud de respecte i de cura del medi ambient.
LITERATURA DRAMÀTICA
A la matèria de Literatura Dramàtica es desplega la consciència artística i la sensibilitat, lligades a les qualitats expressives, simbòliques, tècniques, estètiques i sociològiques del gènere teatral. Aquest recorregut per la immensa intertextualitat literària comporta una magnífica oportunitat per reflexionar sobre el sentit de la literatura, de l’escriptura, de l’autoria o de la relació amb el temps social des del qual s’escriu i des del qual es llegeix. En aquesta assignatura es fomenta la capacitat d’aprendre a ser espectador o espectadora de teatre, de comprendre’n la importància i la vocació de creació de consciència social, de constatar i valorar la creació artística al servei d’uns llenguatges específics i, a més, d’experimentar la pràctica d’algunes tècniques bàsiques de lectura i escriptura dramàtica.
BIOLOGIA II
Aquesta assignatura és la continuació de Biologia I, cursada a primer de batxillerat. Es treballen els següents blocs:
- Biomolècules i metabolisme
- Genètica i cicle cel·lular
- Biotecnologia
- Evolució
- Immunologia
- Els microorganismes i les formes acel·lulars
DIBUIX TÈCNIC II
El dibuix tècnic constitueix un mitjà d’expressió i comunicació convencional per a qualsevol projecte la finalitat del qual sigui la creació i la fabricació d’un producte, i és un aspecte imprescindible del desenvolupament tecnològic. Dota l’alumnat d’un instrument eficient per comunicar-se de manera gràfica i objectiva per expressar i difondre idees o projectes, d’acord amb convencions que en garanteixen la interpretació fiable i precisa. Per afavorir aquesta forma d’expressió, la matèria de Dibuix Tècnic desenvolupa la visió espacial de l’alumnat en representar l’espai tridimensional sobre el pla, per mitjà de la resolució de problemes i de l’elaboració de projectes tant individuals com en grup. També potencia la capacitat d’anàlisi, de creativitat, d’autonomia i de pensament divergent, i afavoreix actituds de respecte i empatia.
Competències específiques:
Competència 1. Examinar elements i formes de l’entorn que permetin fer evidents conceptes propis de la geometria plana i projectiva, per analitzar de forma raonada les estructures geomètriques i els elements tècnics implícits.
Competència 2. Analitzar formes i traçats d’acord amb els principis propis del llenguatge de la geometria plana, per decidir els procediments idonis que permetin traçar-los gràficament amb precisió i de forma raonada.
Competència 3. Avaluar i decidir els procediments més adequats, fent ús de la geometria plana i descriptiva, així com de les convencions pròpies de la normalització de forma apropiada, per crear i concretar formes bidimensionals i tridimensionals.
Competència 4. Dissenyar i reelaborar formes bidimensionals i tridimensionals, valorant la importància del croquis a mà alçada, per representar-les amb precisió en projectes gràfics col·laboratius que permetin proposar, criticar, revisar, comparar, fer hipòtesis i traçar de forma consensuada i eficaç, fent ús de les eines digitals disponibles.
Sabers 1r i 2n curs: Fonaments geomètrics, Geometria projectiva, Documentació gràfica de projectes: normalització i DAO.
QUÍMICA II
La química és la ciència que estudia les substància i les seves propietats. La química aporta solucions en el món dels fàrmacs, dels materials, de l’energia i de l’aigua, entre d’altres, i genera coneixement i aplicacions per contribuir a l’assoliment dels objectius de desenvolupament sostenible. Els blocs que es treballen són:
- Enllaç químic i estructura de la matèria
- Reaccions químiques
- Química orgànica
LITERATURA CASTELLANA
Aquesta matèria vol aproximar, tant amb lectura guiada com amb lectura autònoma, algunes de les obres i autors del patrimoni de la literatura castellana; alhora vol que l’alumne es qüestioni un cànon que ha deixat fora la majoria de textos escrits per dones.
HISTÒRIA DE L’ART
La història de l’art és una assignatura amb ponderació a la selectivitat i que es proposa facilitar a l’alumnat un vocabulari i un llenguatge visual bàsic per analitzar una obra d’art. El seu recorregut va des de l’antiga Grècia fins al segle XXI, tot estudiant les obres artístiques més representatives.
LLATÍ II
Ampliarem els coneixements i continguts de la matèria Llengua i Cultura Llatines I (es recomana haver cursat la matèria l’any anterior), aprofundint en conceptes més complexos de la llengua (subordinació, formes no personals del verb, veu passiva, etc).
La matèria de Llengua i Cultura Llatines parteix dels textos per afavorir una aproximació crítica a les aportacions més importants del món romà en la seva qualitat de sistema integrador de diferents corrents de pensament i actituds ètiques i estètiques que conformen l’àmbit europeu. Aquesta aproximació és especialment rellevant per adquirir un judici crític i estètic en les condicions canviants d’un present en evolució constant. Aquesta matèria prepara l’alumnat per comprendre críticament idees relatives a la pròpia identitat, a la vida pública i privada, a la relació de l’individu amb el poder i a fets sociopolítics i històrics, per mitjà de la comparació entre els models de vida de l’antiga Roma i els actuals, contribuint així a desenvolupar la seva competència ciutadana. L’estudi del patrimoni cultural, arqueològic i artístic romà, material i immaterial, mereix una atenció específica i permet observar i reconèixer a la nostra vida quotidiana l’herència directa de la civilització llatina. L’aproximació als processos que afavoreixen la sostenibilitat d’aquest llegat —preservació, conservació i restauració— comporta, també, una oportunitat perquè l’alumnat conegui les possibilitats professionals en l’àmbit de museus, biblioteques o gestió cultural i conservació del patrimoni.
GREC II
Continuïtat de la matèria Llengua i Cultura gregues I, es recomana haver cursat la matèria l’any anterior.
La traducció s’ha de plantejar com un procés continu que contribueixi a reforçar les estratègies d’anàlisi i d’identificació d’unitats lingüístiques de la llengua grega, sempre que sigui possible de manera comparada amb les llengües conegudes per l’alumnat. A més, en aquest mateix camp l’alumnat ha de saber distingir els ètims i formants grecs presents en el lèxic d’ús tant científic com quotidià, identificar els canvis semàntics que hagin tingut lloc i ser capaç de deduir el significat etimològic del lèxic conegut i els significats de lèxic nou o especialitzat. L’estudi de la llengua grega s’ha de complementar amb la interpretació, amb sentit crític, de textos grecs de diferents gèneres i èpoques, per valorar-ne l’aportació a la literatura europea en general i catalana en particular, així com amb l’anàlisi i la percepció de les característiques de la civilització grega en l’àmbit personal, religiós i sociopolític, per adquirir coneixements sobre el món hel·lènic i comparar críticament el present i el passat, per ser conscient de les aportacions del món clàssic grec al nostre entorn com a base d’una ciutadania democràtica i compromesa. Finalment, la llengua i la civilització gregues han de despertar també en l’alumnat una actitud de respecte pel patrimoni històric, arqueològic, artístic i cultural heretat d’aquesta civilització, amb l’objectiu de promoure’n la sostenibilitat com a producte que és de la creació humana i com a testimoni de la història, per explicar així el llegat material i immaterial grec com a transmissor de coneixement i font d’inspiració de creacions modernes i contemporànies.
L’estudi del patrimoni cultural, arqueològic i artístic grec, material i immaterial, mereix una atenció específica i permet observar i reconèixer a la nostra vida quotidiana l’herència directa de la civilització hel·lena. L’aproximació als processos que afavoreixen la sostenibilitat d’aquest llegat —preservació, conservació i restauració— representa, també, una oportunitat perquè l’alumnat conegui les possibilitats professionals en l’àmbit de museus, biblioteques o gestió cultural i conservació del patrimoni, atesa la petja inesborrable de la cultura grega en la catalana.
