La comunitat educativa de l’Institut vam celebrar, el passat dimecres 21 de novembre, un emotiu i commovedor homenatge de comiat a l’Oriol V. de 2n d’ESO.
Acompanyats per la seva família, vam dir adéu al nostre alumne, al nostre amic. Va ser un dia trist, amb el record de l’Oriol present en tot moment. El Cant dels ocells i un minut de silenci van obrir la cerimònia, a continuació es van llegir dues cartes d’agraïment enviades per la família adreçades al professorat i a l’alumnat. Els companys i companyes de 2n d’ESO havien escrit paraules d’ànim i de consol per a la família, així com paraules de record. Dos alumnes van llegir el bonic text (que acompanya aquestes línies) i van lliurar un quadre que havien elaborat per a l’Oriol. Seguidament, vam plantar una olivera commemorativa que romandrà al nostre pati per sempre. Un poema i una cançó de flauta interpretada per tots els alumnes de 2n d’ESO van cloure el comiat.
Si voleu veure totes les fotos de l’acte, cliqueu aquí.
“L’Oriol era un heroi, sabia que tenia una malaltia molt greu però es mostrava feliç, sempre amb un somriure sincer, estava content, lluitava. Així és com recordem i recordarem l’Oriol: un noi calmat, alegre, estimat, molt bo als videojocs, un noi valent i amb ganes de superar-ho tot, amb ganes de viure. A nosaltres ens feia molta alegria rebre’l a l’Institut i estar amb ell.
Oriol, volem que sàpigues que ens hauria agradat compartir més classes, sabem que sempre tenies ganes de venir a l’Institut, et cansaves, però t’agradava. Recordem quan llegies a classe de castellà, ens agradava la teva veu tan dolça i calmada. Cada dia quan entrem a classe i veiem el teu lloc buit ens adonem que no et podrem tornar a escoltar, ni parlar amb tu i això ens trasbalsa i ens entristeix profundament.
Nosaltres, aquí a l’Institut, la teva segona casa, sempre t’estimarem i et tindrem en el nostre record. I sabem que hem de ser forts com tu ho vas ser davant de la malaltia, hem de viure la nostra tristesa i convertir-la en alegria i felicitat quan recordem els bon moments que hem passat. També recordarem el dia que amb tota la il·lusió del món et vam fer el quadre per donar-te ànims i que mai no podràs veure.
Potser en aquests moments no sabem què dir, com expressar el que sentim, però sí que sabem que aquest comiat és per a tu, Oriol. Sí, per a tu, un gran lluitador que ens ha deixat molt d’hora.
I a vosaltres, la seva família ens agradaria dir-vos que no esteu sols i que ploreu tot el que hagueu de plorar. No hi ha paraules que puguin consolar aquests moments, però heu de seguir endavant per molta dificultat que hi hagi. Fa mal, tot fa mal, aquest Nadal serà més apagat, les vacances menys alegres, però tot i que res serà igual, s’ha de tirar endavant. S’ha d’agafar aire, aixecar el cap amunt, ser encara més forts. Hi ha un buit molt gran en vosaltres, però podeu comptar amb nosaltres per tot el que vulgueu, sempre tindreu el nostre ajut i sempre sereu benvinguts i estimats aquí a l’Institut.
Algú només mor quan se l’oblida. Per nosaltres, Oriol, sempre seràs immortal. Ara segur que estaràs en un lloc millor, no patiràs més, ni tindràs dolor, has lluitat amb totes les teves forces, però no ha pogut ser.
Oriol, siguis on siguis, sempre seran en les nostres ments i els nostres cors, el teu record, el teu somriure i la teva presència.
Siguis on siguis, Oriol, descansa en pau.”
Alumnes de 2n d’ESO
