M’havien explicat moltes coses de l’institut, el meu germà deia que era molt diferent i bastant difícil. Però no em feia por, perquè pensava que si ell ho havia superat i estava bé, jo també ho estaria. Ens deien, però, que no seria fàcil adaptar-nos a l’horari. El meu cosí deia, a més, que l’institut era horrible perquè posaven molts deures i exàmens. Jo tenia por d’empitjorar en les notes. També tenia por que els alumnes més grans es fiquessin amb mi i els professors fossin dolents. Tenia por de no fer noves amistats, de no encaixar, no sabia com serien els professors, tenia por de tot. I, a més, tenia molta tristesa de deixar l’escola. De fet, l’últim dia de 6è em sentia trista però a la vegada contenta. Trista perquè marxava i em separava dels meus companys de classe i contenta per conèixer nous amics i noves coses.
Però tranquils, l’institut no és el que sembla, tots quan acabàvem 6è de primària estàvem neguitosos per totes les històries que ens havien explicat. L’institut era per a nosaltres un gran pas i era normal que tinguéssim dubtes sobre la nova etapa que havíem de començar.
El primer dia estava nerviosa, no sabia amb qui em tocaria a la classe, com serien els professors, on havia d’anar. Tenia la impressió que l’institut era molt gran. De tant nerviosa que estava, primer vaig entrar per la porta equivocada (recordeu que heu d’entrar per la porta del pati) i després vaig anar a una aula que no era la meva. Però em vaig tranquil·litzar quan em van dir el meu grup i vaig veure que m’havia tocat amb amics que ja coneixia del col·legi.
Just a les onze del matí ens van reunir a tots els de 1r d’ESO al gimnàs, una professora que es diu Ariadna ens va anar cridant i ens deia quin tutor o tutora tindríem aquest curs. Primer no ens coneixíem tots i la vergonya i la incomoditat seguia amb nosaltres. Sentia timidesa per la relació amb els nous companys i els professors. Ens va semblar molt estrany que hi hagués un/a professor/a per a cada matèria, a diferència de la primària on un de sol ens feia quasi totes les assignatures. Els professors en conjunt ens han agradat bastant. És clar que cada un té les seves maneres de ensenyar, però en general tots ens han agradat.
Però el primer dia ja hi havia bon ambient. Els companys i companyes ens han tractat molt bé- tot i ser “Els petits i les petites de l’insti”-.
Les primeres setmanes van ser de bogeria perquè anàvem una mica perduts, no sabíem on eren les aules, com la de tecnologia o el laboratori, etc. I això feia que a vegades arribéssim tard. Cada canvi es convertia en un laberint inacabable. Als primers patis també ens sentíem estranys perquè vèiem els altres alumnes molt grans, però vam fer amics molt ràpid. El que més em fa afectar va ser l’horari i el pes de les motxilles. Em va costar gairebé un mes adaptar-me a l’horari, m’havia de despertar molt aviat i dinar molt tard, però, quan t’hi acostumes, això de tenir la tarda lliure per endavant és molt millor!
Ara que ja estem a punt d’acabar 1r d’ESO ens sentim molt a gust a l’institut, molt còmodes i contents, tenim ganes de continuar treballant amb tothom. Ja sabem on són totes les aules i ens sentim molt segurs per l’institut. La incomoditat ha desaparegut. No és tan difícil ni hi ha tanta diferència amb l’escola. L’institut no és com ens havien explicat. L’institut és molt divertit i la majoria de professors són molt bons i els companys també ja que hem format un vincle molt fort. Ara totes aquelles pors que teníem abans d’entrar ja no les sentim, formem part d’aquesta gran família i ben feliços que som!
Aquesta experiència l’hem viscut molt bé i ens ha agradat molt!
