La història de la Dory al nostre institut

 

Tothom sap que fa 75 anys molta gent innocent va morir per culpa de la dictadura nazi, però t’has parat a pensar el que seria adonar-te que gran part de la teva família va morir a la Segona Guerra Mundial només per ser jueu? Aquesta és la història de la Dory Sontheimer, una dona que va fer una videoconferència al nostre institut per explicar-nos tota la seva experiència. 

Aquest documental ens ha aportat molta informació sobre les injustícies que van patir els jueus, homosexuals, negres, gitanos, republicans espanyols, és a dir, persones que no pertanyien a la raça ària. Gràcies a tota la informació que la Dory va descobrir a les set caixes, ens hem pogut fer una idea de com era ser “diferent” en aquella època. També com havia de ser el que et prenguessin els teus drets i t’expulsessin de casa teva sense saber on anaves, què et farien o què et passaria.

Nosaltres hem estudiat les guerres a la matèria d’història, hem vist pel·lícules i hem llegit llibres, però el que no teníem eren testimonis reals sobre el que era viure en un ambient com aquell. Així que, en general, el relat de la Dory ens ha servit per reforçar les nostres idees sobre l’horror de l’Holocaust nazi.

D’altra banda, ens ha fet pensar fins a on podem arribar els éssershumans quan ens donen ordres, com podem ser els causants de tant sofriment i morts al llarg de la història i com els culpables moltes vegades no senten remordiment pel que han fet.

Dory Sontheimer, Agustí Serra, Sabadell, Stolpersteine, II Guerra Mundial

Creiem que aquesta recerca és dura, per tot el que ha d’haver suposat per a ella. Opinem que ha tingut molta força de voluntat i que ha estat molt valenta. Gràcies a ella, ara sentim molta més curiositat per saber les nostres arrels i la història de la nostra família, ja que la considerem important per saber qui som realment i conèixer-nos millor a nosaltres mateixos.

 

Per últim, creiem que mai s’ha d’oblidar el que va succeir fa només 75 anys i que s’ha d’explicar a les següents generacions perquè mai més torni a passar una cosa com l’Holocaust, perquè tots som persones i tenim els mateixos drets independentment de la nostra ètnia, país, religió o color.

Redactat per: Paula Martínez i Abril Astorga (alumnes de 1r Batxillerat Humanístic)

1 comentari

  1. Jennifer

    Ostres, quina gran iniciativa! M’ha corprès molt la història de la Dory. Realment veure un testimoni real de primera mà sempre és indescriptible. Molt bona feina i un text molt ben redactat. Enhorabona, noies!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>