Hem crescut dins d’un món on governa la desigualtat i això ens perjudica socialment. Un bon exemple d’algú que va viure la desigualtat és la família de la Dory, una dona de Barcelona amb ascendència jueva.
Tant al documental (“Les set caixes” de Sense ficció de TV3) com a la videotrucada, la Dory explicava que en descobrir set caixes plenes de documents es va assabentar que els seus pares van haver de fugir del nazisme i emigrar cap a Espanya, mantenint en secret els seus veritables orígens.
Com diu la Dory, dins les caixes, s’emmagatzemava el passat de la seva família i, amb llàgrimes als ulls, explicava que els seus avis van patir una forta discriminació, pel simple fet de ser jueus. La Dory ens assegurava que, realment, tots som d’una mateixa “raça”, la humana.
Estem segures que tothom rebutja el poder cruel que tenia l’Adolf Hitler, ja que podia destruir, en qüestió de segons, la vida de milers de persones, que no havien fet res més que ser de la religió jueva.
Volem recalcar que estudiem a un institut on podem trobar diverses races i creiem que això és un avantatge, ja que aprenem a tractar-nos per igual, aprenem de noves cultures, però, sobretot, aprenem a respectar als altres, tinguin o no una altra ideologia. Aquests avantatges ens ensenyaran, per sempre, a tenir empatia per a aquells que no han tingut gens fàcil per ser acceptats.
Autora de l’article: Raquel Díaz, alumna de primer de batxillerat.
