Ahir vam fer un acte en record de l’Ivan. Fa setmanes que ens anem trobant en cerimònies aparentment senzilles, però que desprenen una energia i una llum brutals.També un dolor brutal. I estem vivint aquestes cerimònies en comunitat. Fa setmanes que anem dient que estem trencats, i és cert, però també és cert que l’Iván fa unir-nos, abraçar-nos, recordar-nos la importància d’estar vius, de gaudir de cada moment. De viure la vida, per nosaltres i per ell. L’Iván no hi és físicament, tangiblement, però hi és d’una manera tan contundent que no es pot explicar. És el misteri de la vida i de la mort.
I estem trencats, però estem junts, i el plorem junts. L’Iván ens fa ser millors, i posar les coses grans per sobre de les petites. Ens fa adonar que ens estimem tots molt, que som com un arbre, que si perd una branca sent el dolor de manera orgànica perquè aquella branca és insubstituïble. Avui hem plantat un arbre en la seva memòria. Una magnòlia preciosa que arrelarà i creixerà cap a la llum, un arbre perenne, amb fulles que no moren mai. L’arbre de l’Ivan que tindrem per sempre al pati.
T’estimem molt Iván i et portem amb nosaltres.
Pilar SS
Família Activitats Físiques i Esportives
