Autores: Comissió XL. 8 de març de 2024
Aquesta setmana i la vinent celebrem el 8 de març, Dia Internacional de les Dones, que es reconeix des del 1910, quan les sufragistes lluitaven pels seus drets democràtics, i que va ser oficialment reconegut el 1977 per l’Assemblea de les Nacions Unides, amb l’objectiu d’eliminar qualsevol discriminació envers les dones i afavorir el seu empoderament i la seva participació en la Societat.
Per què hi ha “un dia” per a la dona, i no per a l’home? La resposta la vivim tota l’estona, tot i no donar-li paraules. Tot allò que vivim cada dia com a “correcte” i “normal” és una construcció, i no pas quelcom de natural, i una d’aquestes construccions és el patriarcat que, des de fa milers d’anys, és un model, una forma d’organització social, cultural, política i econòmica. D’aquesta manera es generen certs estereotips que controlen i defineixen les persones en funció d’allò que “s’espera” d’elles. D’aquesta construcció se’n desprèn el que coneixem com a cultura masclista. És aquí on la desigualtat, la discriminació i la violència es legitimen.
Per això és tan important el Moviment Feminista, que sorgeix a mitjans del segle XIX, i que busca l’equitat de drets, gèneres i oportunitats, la pau i mai la guerra. Mentre el masclisme oprimeix, castiga i violenta, el Feminisme, com moviment interseccional, té en compte realitats socials, racials, religioses, de gènere, d’identitat, l’ecologia i el canvi climàtic… És un moviment per a totes i tots, perquè puguem construir una societat menys desigual i més lliure, sense la supremacia de cap gènere, i pel reconeixement efectiu i visible dels drets de les dones de tot el món.
Aquest any, el lema del nostre institut serà Les dones de la nostra vida. ¿Per què vam triar-lo? La resposta és que la meitat del món està conformat pel treball i l’activitat diària de milions de dones que són invisibles, però que, per nosaltres, per a tots i totes, són importants: la mare, l’àvia, l’amiga, una veïna, una mestra, una professora… Si les pensem, si les triem, és justament perquè alguna cosa d’elles viu en nosaltres, i tant de bo que tot això planti una llavor de llum que faci obrir-se a tothom a ser més just, més esperançador.
Feliç dia per a “les dones de la nostra vida”, i per a totes nosaltres.