El dijous 25 d’Abril l’alumnat de 1r de batxillerat va fer una sortida al museu de l’exili MUME a la Jonquera, la Maternitat d’Elna, cementiri dels espanyols, platja d’Argelers i Cotlliure.
Un dies abans, el 18 de març, ens ho diu Izan Roca, de la nostra excursió a França va
venir a fer-nos una xerrada l’ historiador Jordi Barra. “ En aquesta xerrada vam poder
posar-nos en contacte amb els llocs que anàvem a visitar. Vam veure com fou l’avanç de la
Guerra civil i la Retirada, com mig milió de persones van haver de marxar amb poc més del
posat per tal de fugir de la guerra”
En Joan Guillem, ens diu que va ser “ una xerrada molt interessant i que a mi personalment
em va agradar molt ja que va ser tot un privilegi que un historiador ens dones una xerrada”
En Raúl Rodríguez ens comenta el que més li va impressionar d’aquesta xerrada
“..d’aquella xerrada el que més em va cridar l’atenció va ser la part on explicava la fugida
dels republicans per una carretera tenint les tropes franquistes a l’esquena”
L’Alba Mora, també ens ho explica amb aquestes emotives paraules, “ …aquell dia vaig
ficar-me en la pell de tota aquella gent, que li van fer fora del seu país, de la seva casa,
dels seus records, de tot. Vaig tenir una sensació estranya, ja que jo mateixa em sentia
molt malament per tot el que havia passat i em va agradar ficar-me en la pell d’aquella
noble gent, per veure com es sentien”
El dijous dia 25 varem sortir de l’ institut a dos quarts de nou i desprès d’esmorzar a l’àrea de servei de la jonquera, un dels passos principals per on van sortir milers i milers d’exiliats republicans a ple hivern, i recollir la nostra monitora, la Maria Montes, especialista en rutes de memòria històrica. Vam fer la nostra primera visita a dos quarts de dotze al MUME.
De la Maria el Raúl Rodríguez en diu “ ens va acompanyar tot el viatge, atenia els nostres
dubtes i ens explicava l’historia i fets dels llocs on passàvem”
Ens relata l’ Izan Roca, la visita al MUME“ …la nostra primera parada era el Museu
Memorial de l’Exili (MUME) a la Jonquera. Maria Montes ens va explicar el museu i tot el
que allà havia. Vam tornar a veure la retirada: imatges, dibuixos, cartells, etc . També
sobre espanyols a camps de concentració i un vídeo sobre testimonis d’exiliats i familiars
que va ser el que més em va marcar del museu·”
A Kenzo Comas el que més li va impactar del museu va ser “ la comparació entre refugiats
d’ahir i d’ avui, que defineix molt bé la hipocresia dels espanyols i europeus avui dia.
També ens ho comenta la Carmen Ortiz amb aquestes paraules “ Una de les coses que
més em va cridar l’atenció va ser les grans similituds entre d’infern que van passar totes
aquelles persones i el que passen les d’avui dia. Ja sabia que la historia sempre es
repeteix, però crec que vaig començar a ser conscient al museu”. I la Carmen ens continua explicant la seva experiència personal al museu dient “ Però el museu em semblava una recopilatoria de memòries i records, no era capaç d’imaginar que tot allò eren coses personals de gent com jo, fins que vam arribar a la sala on hi havia un vídeo posat.
Tots/es vam asseure i vam escoltar els testimonis de persones de l’edat dels meus avis. Ningú era capaç de pronunciar una paraula, tots el noms de les parets van cobrat vida, verdaderament tots van ser persones que van passar per l’ infern”.
Carlota del Cerro també va quedar impressionada per la sala plena de nom de persones
exiliades i ens ho diu “ …estar en un a sala amb les parets plenes de noms d’exiliats i de
cop i volta trobar un cognom que coneixes era realment impactant, em van entrar calfreds i
tristesa a la vegada”
Al Pablo Martin la visita al MUME és un dels llocs que més li va agradar: “ …….va ser un dels llocs que més em va transmetre, ens van dir que el carrer del poble, era on passaven els republicans durant els últims anys de la guerra, em va transmetre tant perquè el tiet de la meva avia, es va exiliar des de Andalusia fins al sud de França perquè ell defensava els
valors democràtics i la llibertat de la Segona República”.
A l’Ana Núñez li va cridar l’atenció la sala on hi havia molt noms de homes i dones
exiliades: poetes, politics, cineastes, actrius, un munt d’intel·lectuals que Espanya va
perdre perquè molts d’ells no van tornar mai. Nom com: Pau Casals, Mercè Rodoreda,
Antonio Machado, Neus Català, Victoria Kent, Luís Buñuel, Federica Montseny, Rafael
Alberti, Joan Oliver, Maria Zambrano, Pompeu Fabra, Teresa Pàmies…
La següent visita va ser a la Maternitat d’Elna el lloc que més va agradar a Izan Roca, “
La Maternitat d’Elna ha sigut el que més m’agrada’t de la excursió. Tota la historia que hi
ha concentrada en aquell lloc, totes les habitacions on més estaven les dones, la sala de
parts, i sobretot el testimoni de Elisabeth, escolar-la parlar sobre el que feia allà d’una
manera tant humil”
També Com l ’Izan ens ho comenta la Beatriz Chica “ A la Maternitat d’Elna vaig tenir una
mica d’esperança i fe en escoltar la Maria com ens explicava i descrivia la valentia
d’Elisabeth i com va arriscar la seva vida per salvar tantes altres, sens dubte va ser una de les millors parts de la sortida.
A Alvaro Prieto li va impressionar molt una de les habitacions, “ La sala que més em va
sorprendre va ser la del “Marroc”, encara que fos petita, era una sala importantíssima, la
sala on neixen les criatures.”
Carina Sañas també va quedar molt marcada per la visita a la Maternitat i ens diu “ …la
Maternitat d’Elna, una institució creada per Elisabeth Eidenbenz amb l’ intenció d’ajudar a
dones embarassades, exiliades, per a donar-lis una esperança de vida més elevada, tant
per a les mares com per als nens. D’aquesta manera els nens poden néixer i créixer en
bones condicions, i no com ho feien a la platja d’Argelers. El que més em va impactar i
emocionar va ser que l’acte de l’Elisabeth va ser sense cap ànim de lucre, amb això podem
veure que per molt dolents que siguin els anys i l’època encara hi havia gent amb un cor
gegant que l`únic que volia era ajudar als demes. Per mi l’Elisabeth hauria de ser un
exemple a seguir per a tothom.”
Ruben Dabrio també ens menciona la gran tasca i la valentia d’Elisabeth Eidenbenz “
Sembla increïble com algú es tant altruista, el fet d’ajudar a les dones republicanes a tenir el seu fill/a arriscant-se a ser descoberta es un acte molt valent”
Susana López ens ho comenta amb aquestes emotives paraules “ Aquet monument, la
Maternitat d’Elna, dona l’oportunitat a moltes mares a tenir un part digne i tenir esperança
en la supervivència dels seus fills/es. Per tant, dona les gracies tant a la directora de la
maternitat, l’Elisabeth Eidenbenz coma a tots aquells que van aportar la seva ajuda. Això
és la prova de que una mica d’ajuda i esforç per part de tothom pot fer renàixer
l’esperança”
L’Alba Mora té paraules d’elogi per aquesta gran dona “ …hem descobert una dona molt
forta i per a mi un exemple a seguir, cosa que és molt important avui dia… estar orgullosa
de que hi hagi gent així, entre tota la població “dolenta”
Kenzo Comas ens descriu les sensacions que va rebre en la visita a la Maternitat “ La visita
a la Maternitat d’Elna va ser commovedora des del principi, només entrar aportava pau,
que era el sentiment que segurament sentien. La maternitat mostra que els humans
som humans, i encara havent-hi terror i misèria hi ha lloc per a la vida”
La Carmen Ortiz ens descriu a la Elisabeth Eidenbenz com “ Vaig veure que hi ha gent
que realment son àngels en vida”
La Carla Racano ens diu que “ D’aquet sortida em quedo amb les imatges que vam veure a
la maternitat que estaven en uns gran panels i es veia el dia a dia d’aquelles dones amb
els seus fills a la maternitat i el que feien durant el dia. Em va impactar el intentar imaginar com ho estaria passant aquella gens en aquells noment, les dones que estaven a les
platges embarassades i algunes amb sort aconseguien arribar a la maternitat i poder donar
a llum allà i no perdre més vides”
L’Ana Núñez ens explica que “ A la habitació de la Elisabeth havia un llibre per a que la
gent escriguis, un nen de quatre anys posava “ M’ha fet molt il·lusió conèixer el lloc on va
néixer el meu besavi i gracies a tu, Elisabeth” Això em va semblar molt bonic” acaba dient
l’Anna.
Acabaven la visita a la maternitat amb unes reflexions de la Sandra Caravaca “ La
maternitat d’Elna, a part de gaudir d’una estructura molt visual i estètica, compta amb una
energia i aura d’empoderament femení i de supervivència que la situa a dalt de la
llista dels llocs memorables”
Camí de la platja d’Argelers ens vam aturar al Cementiri del espanyols, un tros de terreny
on estan enterrat en una fossa comú, cents i cents de republicans espanyols: dones,
homes i criatures.
El Cementeri avui en dia esta vallada i dins hi ha un monument per als adults morts i un
altre per al nens i nenes mortes en la platja d’Argelers. Una anècdota que ens va explicar
la Maria és que anteriorment el cementeri era un camp de cultiu, i quan l’amo del camp va
saber el que havia passat allà el va vendre, per poder fer l’homenatge actual, al preu
simbòlic d’un franc.
La Carmen Ortiz ens ho descriu com un lloc on “ es respirava un aire trist i un aire
d’injustícia”
Laura Franquet ens diu “ …durant tota el dia el que més em va impactar va ser el cementiri
dels espanyols a Argelers, ja que per molt que ens haguessin explicat prèviament tota la
seva historia no es res comparat amb el que sents quan estàs allà. Vam fer un minut se
silenci en honor a totes aquelles persones que per desgracia no van poder
sobreviure i van acabar allà i encara que fossin 10 minuts va haver molta tensió,
impotència i tristesa en el moment.
La Carlota del Cerro també va quedar molt impactada en aquell petit espai, “ Sens dubte
els més important i impressionant per a mi, fou el cementiri dels espanyols republicans a
Argelers, va ser un moment de tensió entre tots a part d’una tristesa interior monumental.
El minut de silenci que vam fer era una cosa que jo veia necessari però també pensen
molt en les persones que estan en aquella fossa “
La Sandra Mellado ens parla de la tomba dels infants, “ …vam anar al cementeri dels
republicans exiliats on vam fe un minut de silencia per aquella pobra gent. El que més em
va marcar va ser veure la tomba dels nens/es amb moltíssim noms, vides que acabaven
de començar arravatades per l’exili”
Al costat del cementiri estava la platja d’Argelers on milers de republicans espanyols, que
van haver de fugir de les tropes franquistes quan va acabar la guerra civil espanyola, van
romandre amb unes condicions inhumanes, tancats per una banda filferrada i per una altra
el mar. La Maria ens va comentar que actualment és una platja molt turística, i que gran
part dels francesos no saben el que va passar allà.
L’Ivan López ens transmet les sensacions que va rebre a la platja, “ El lloc que més em va
impressionar va ser la platja d’Argelers ja que quan estàvem allà, em vaig quedar mirant
la platja,i m’imaginava a totes les persones allà amuntegades, amb un sofriment molt gran
a causa de les condicions en les que estaven vivint, això em va produir una tristesa i alhora intentava empatizar amb ells”
Kenzo Comas ens diu “ La visita a Argelers em va causar molt de respecte, tristesa i em va
invitar reflexionar sobre la crueltat de l’ esser humà i sobre el futur dels refugiats, ja no serien mai més espanyols, però tampoc francesos, ells no serien d’ enlloc, els seus fills no serien d’ enlloc”
La Sandra Mellado ens descriu les seves impressions amb aquestes paraules “ …en el que
sents que per on tu estàs passant o caminant, han passat més de 500.000 persones
exiliades tractant d’escapar de la repressió franquista”
La Marta González ens ho descriu amb un profund sentiment, “ Al trepitjar la sorra
d’aquella platja no vaig poder evitar pensar en totes aquelles persones, per on estava
caminant havien molt moltissimes persones injustament per les pèssimes condicions
d’aquest camp d’internament, em va produir molta tristesa”
La Laura Franquet ens parla sobre la informació que ens va transmetre la Maria Montes, “
També em va sorprendre molt el que ens va explicar la Maria a la platja d’Argelers, quan
ens va ensenyar la manta que cedia el govern francès per a cada cinc persones. No em
puc imaginar en les condicions que viuria tota aquella gent, en ple hivern i amb un manta
per cada cinc persones sense a penes menjar en tot el dia…”
La Carmen Ortiz va quedar molt sorpresa i ens fa una reflexió personal, “ Vaig quedar molt
impactada al veure gent jugant allà, perquè no podia evitar pensar en els horror que
aquella sorra que trepitjàvem havia vist. Vaig sentir que la meva vida era un regal, em vaig
adonar que tinc que apreciar allò que tinc perquè, he tingut molta sort”.
Per finalitzar la sortida varem anar al preciós poble costaner de Cotlliure a visitar a uns
dels nostres celebres exiliats, que no va tornar mai a Espanya, perquè va morir a l’exili
pocs dies desprès d’arribar al poble de Cotlliure, on esta la seva tomba i cada any la visitar milers i milers de persones.
Izan Roca ens diu que vam fer un homenatge a aquests gran poeta espanyols “ …davant la
seva tomba plena de pedres i banderes, mentre sortia un arc de Sant Marti vaig llegir el
poema que Machado va escriure a la mort del seu amic Federico Garcia Lorca”
Pablo Martin ens ho descriu ¡com “ un moment especialíssim, tots units escoltant el seu
poema les banderes de la llibertat ondejant. Fou una experiència molt bonica, nostàlgica i
històrica, per tots aquells que van donar la vida per la llibertat”
Jaume Castillo ens diu que es el que més li va agradar, “ El que més em va agradar de tota
la sortida va ser la casa Quintana i el carreró que porta a la tomba de Machado, aquell
carreró a l’estil sevillà que, per un segon, em va recordar molts poemes d’Antonio on parla
de Sevilla. Si hagués una font semblant a la del pati de la seva infància, aquella de la
llimona, aquell carreró seia com portar un poema a la vida”
Per acabar amb al sortida l’alumnat de primer de batxillerat ha fet les seves reflexions i
valoracions.
Vito Parriño ens comenta que “ …vam poder veure que encara de les misèria de la guerra
existeix grans persones amb empatia que ajuden als demes sense buscar res a cavi i fins i
tot arrisquen la seva vida per ells com be pot ser Elisabeth Eidenbenz.
El Ivan López fa la següent reflexió: “ Va ser un dia que em va fer pensar i donar
importància a com estem vivint la majoria de nosaltres avui en dia, és a dir, penso que
tenim molta sort de viure de la manera en que ho fem, i per això no hem d’oblidar mai que
potser familiars nostres van viure en unes condicions que ningun hauria de passar”
La Lucia Cabello fa la següent conclusió del que va ser la sortida,. “ L’ Excursió va estar
plena de sentiment i emocions provocades per la sensació de veure en persona tots
aquells llocs representatius de l’exili, …Jo personalment recomanaria aquesta sortida a tots aquells que estiguin interessats en el coneixement dels fets pascuts i vulguin sentir com es va viure”
La Beatriz Chica també ens comparteix les seves reflexions, “ De vegades no entenc
perquè recordem, successos tant tristos, però desprès recordo que son necessaris,
per no tornar a cometre els mateixos errors…no soc capaç d’assumir que aquests
inferns poguessin ocórrer, la meva ment no digereix la realitat de la maldat i la
crueltat humana”
La mateixa idea ens transmet la Bianca Sales, “ Recordar és el que ens fa humans,
recordar per aprendre dels errors dels passat i que no s’hi tornin a realitzar”.
La Marta González es va portar d’aquesta sortida una pregunta que no va saber respondre
i que possiblement mai sigui capaç de fer-ho “ No vaig ser capaç de respondre la pregunta
plantejada per la Maria ¿ Què t’emportaries en una petita maleta si et trobessis en la
mateixa situació que es van trobar els republicans espanyols?
La Susanna López ens diu “ Mai oblidem la historia o , en cas de fer-ho, aquesta es
repetirà i ens enfonsarà.”
Acabem amb les paraules curtes i concises, que resumeixen perfectament el que va ser la
sortida del dia 25 d’abril, del Alex Ruiz. “ Molta informació en poc temps. Experiència
inoblidable”
Comentaris recents