Els dies 25 i 26 d’abril l’alumnat de primer de Batxillerat vam marxar a França a gaudir d’un viatge ben esperat. El professorat acompanyant del viatge va ser el Carmelo, la Marta, l’Eva i l’Antonio.
L’inci de la ruta va ser a la Jonquera on ens vam reunir amb el guia, l’Albert, que ens acompanyaria al llarg de la sortida. La primera parada va ser la platja d’Argelès-Sur-Mer, on ens van explicar la tragèdia de l’exili de mig milió de persones. A través de les explicacions del guia, vam poder entendre les condicions infrahumanes que van viure en el camp de concentració que va improvisar el govern francès.
Aquest desastre humanitari, per desgràcia no ens queda tan lluny com desitjaríem. Vam tenir el testimoniatge en primera persona d’una supervivent i a través de les explicacions del guia vam poder entendre com devia ser perdre-ho tot i arribar a un altre país i ser tractats amb una rebuda tan hostil.
A Argelers també vam visitar el seu museu on es recullen materials que testimonien l’esforç d’alguns dels refugiats per mantenir la moral i l’ànim enmig de tanta penúria.
Posteriorment, ens vam desplaçar a Cotlliure on vam visitar la tomba d’Antonio Machado i vam menjar les famoses crepes en el bell port de la població on vam tenir temps lliure.
A continuació, havent dinat, vam anar fins al camp de Rivesaltes, en aparença un erm abandonat amb “casetes”, perquè no es podien dir cases, ja que estaven destruïdes. Allà visitàrem el seu museu (subterrani, un encert arquitectònic) on no sols vam contemplar més testimoniatges de la vida miserable dels refugiats de la guerra civil sinó la seva utilització pel govern col·laboracionista amb els nazis de Vichy com a camp intermedi per a expendre a jueus i gitanos als seus terribles destins en els camps de la mort. No només va servir per a això sinó que en la guerra d’Algèria va acollir, i va maltractar, a algerians fidels al govern colonial i ha servit fins i tot com a centre de retenció d’emigrants clandestins.
Acabàrem el dijous a la casa de colònies, a La Jonquera, i allà vam improvisar un torneig triangular de futbol i a continuació vam anar a sopar. Sorprenentment, es va assistir al sopar en rigorós pijama per part de molts i moltes!
L’endemà al matí vam anar a visitar la mina de La Vajol on es va guardar el tresor republicà. Un monument recorda als exiliats recreant la icònica imatge d’un pare caminant al costat del seu fill amb crossa. També es pot observar un cementiri maçònic. Tot seguit ens vam dirigir cap a la maternitat d’Elna on se’ns va explicar la labor humanitària d’Elisabeth Eidebenz cuidant a les dones que van viure embarassades la tragèdia en els camps de la costa. Llum en la foscor malgrat tot.
Per veure la galeria de fotos del viatge fes clic aquí o damunt de la fotografia.
Comentaris recents