Conferencia al nostre alumnat de 4t d’ESO i 1r de batxillerat.
El dilluns 18 de marc va venir a l’instituí el Jordi Barra: historiador, cartògraf, escriptor,
documentalista i periodista. Actualment és el comissari de l’exposició i autor del
catàleg de Víctimes (1936-1945) que es pot veure fins al setembre al Memorial
Democràtic. Va venir a fer una conferencia a 4t d’ESO i 1r de Batxillerat.
La conferencia que els va donar l’ historiador Barra esta emmarcada dins una sortida
que faran l’alumnat de 4t d’ESO el 26 d’Abril i 1r de batxillerat el 25 d’abril a la
Maternitat d’Elna, Platja d’Argelers i a Colliure on visitarem la tomba del gran poeta
Antonio Machado.
Una sortida molt especial perquè segueix el camí i la ruta que van seguir 500.000
persones republicanes cap a l’exili francès desprès de la pèrdua de la guerra civil
espanyola per les tropes republicanes.
En Jordi Barra els va explicar que els republicans espanyols van arribar a la frontera
francesa en el mes de gener principis de febrer, a ple hivern, i França va tancar la
frontera durant tres dies perquè es va veure desbordada, no esperava una quantitat
tant gran de refugiats.
Quan va obrir la frontera, perquè les tropes franquistes arribaven , no va deixar passar
a tothom, va començar deixant passar a les dones i les criatures, desprès als homes
civils i per últim a l’exèrcit republicà al quals va desarma sense cap respecte ni
consideració.
França va proritzar per sobre de la tragèdia humanitària, que estava vivint un poble, la
seva seguretat i va enviar als refugiats a les platges de la costa est francesa, una de
les més grans la d’Argelers on van ser romandre unes 100.000 persones presoneres
darrera tanques de filferro.
Les condiciones eren infrahumanes, no disposaven de cap servei: dormien sobre la sorra, no tenien sanitaris per a fer les seves necessitat que les havien de fer sobre la sorra, no disposaven de menjar que els llençaven pel damunt de les tanques de filferro com si fossin animals, l’aigua era la del mar i quan els van donar bombes per extreure aigua del subsòl aquesta era salada, medecines i serveis mèdics eren inexistent.
La mortalitat en aquestes condicions era altíssima sobretot de les criatures menors de
10 anys que morien un 80% i els adults molts d’ells embogien i es llençaven al mar.
La llum, l’esperança en aquest drama va venir de la ma d’una dona, Elisabeth Eidenbenz, mestra suïssa que havia estat a Espanya durant la guerra civil i que havia ajudat als nens i nenes republicanes en un programa d’aliments amb llet.
Eidenbenz va reconstruir un petit palau a la població d’Elna, un petit poble francès al costat de la platja d’Argelers. Aquesta dona, Elisabeth Eidenbenz, anava al camps d’Argelers agafava a les dones embarassades que només els quedaven tres setmanes per tenir la criatura i les portava a la maternitat on rebien una alimentació i unes condicions higièniques dignes per poder fer front al part i l’alletament de nadó.
En la maternitat d’Elna es van salvar, d’una mort segura, 597 criatures espanyoles.
Aquesta emotiva sortida que realitzaran els nostre alumnat de 4t i de 1r de batxillerat serà el nostre petit homenatge a totes aquelles persones que van haver de sortir d’Espanya per salvar la seva vida i que van viure un exili dramàtic, indigne i inhumà.
Comentaris recents