Alumnes i exalumnes de l’institut Castell del Quer van participar en una exhibició a l’exterior a Prats de Lluçanès, als jardins de Cal Bach.
Equip de joves reporters
El trial va sorgir entre mitjans de l’any 1973 i el 1974. Es tractava d’un esport en el qual no es realitzaven competicions ni actuacions. No va ser fins al 1983 que va sortir oficialment la primera bici de trial, per part de la marca de Montesa.
Aquest esport consisteix a creuar obstacles, naturals o artificials, dividits en diferents zones en un temps assignat.
Seguint amb el recorregut de la història del bicitrial, el passat dissabte dia 16 de setembre a Prats de Lluçanès es va fer un exhibició de bicitrial on van assistir alumnes i exalumnes de l’institut: Martí Rusiñol, Benet Barniol i Jordi Crespiera.
Ells van començar des de ben petits, quan per primera vegada van veure vídeos a partir de familiars o els van parlar sobre aquest esport. Tots coincideixen que anteriorment no han practicat cap altre esport i que des de ben petits ja es troben englobats en el món del trial.
Els mateixos joves ens han explicat en què consisteix aquest esport. Segons els entrevistats, es tracta d’un esport no gaire comú i, per tant, és difícil d’explicar. Consisteix en anar amb una bici amb unes característiques pròpies i aconseguir que només una de les dues rodes toqui terra; els peus tampoc poden tocar-hi. Durant la prova, han de superar una sèrie d’obstacles, en els quals han de seguir una fletxa per poder fer tot el recorregut, que cal fer amb un temps determinat que ja està establert.
Els tres han participat en diverses competicions on han guanyat premis de tot tipus: Martí Rusiñol ha aconseguit ser Campió de Catalunya i d’Espanya; ha participat en diferents curses a nivell mundial en les quals ha quedat dins el top 10; també ha participat a la Copa d’Osona i la Copa Catalana. Jordi Crespiera, ha guanyat una prova de la Copa d’Espanya i actualment va competint a Osona, però creu que és molt complicat de guanyar premis tan alts i competitius. I Benet Barniol ha aconseguit ser tercer tres vegades de la Copa de Catalunya i tercer tres vegades de la Copa Catalana; actualment també continua participant en altres competicions similars.
Cada prova del trial bike dura aproximadament uns dos minuts a cada zona, però si ens centrem en els dies de competició o d’exhibició sol ser d’entre una hora i mitja i dues.
Un punt important és l’entrenament i com el duen a terme: els tres dediquen bastantes hores en aquest esport i això fa que puguin tenir aquests bons resultats a les competicions; els nostres entrevistats, concretament, entrenen entre tres i set hores a la setmana, a part de les hores de gimnàs.
A banda de l’entrenament físic, aquest esport necessita molt entrenament mental, perquè si en algun moment no s’assoleixen els objectius proposats es pateixen decepcions. De fet, Martí Rusiñol, en algun moment de baixa per accident, es va planteja, fins i tot, deixar les competicions ja que era conscient que no podia dur a terme els entrenaments tal com s’han de fer i això suposa un sobreesforç quan es torna a la normalitat. Cal tenir en compte que el trial bike és un esport complicat i de risc, la qual cosa sovint provoca lesions als esportistes. Així, els tres entrevistats asseguren que han tingut lesions greus, algunes de les quals han acabat en cirurgia: operació dels dos braços pel síndrome compartimental, trencament de dos dits del peu, canell, clavícula, cama, entre d’altres lesions.
Un altre aspecte important és la dieta i com s’ha de regular el menjar en els àpats: tot i que les tres joves promeses no segueixen cap dieta especial, intenten menjar el màxim variat possible.
Tot l’esforç dels tres esportistes va encaminat a assolir el seu màxim objectiu: arribar a ser campions del món a curt termini, compaginen el trail bike amb estudis relacionats amb l’esport que els permetin continuar la pràctica d’aquesta disciplina esportiva.
