Escrit pels alumnes de geografia i empresa de 2n de Batxillerat del curs 2020-2021 // El Lluçanès està localitzat a la província de Barcelona, concretament entre les comarques d’Osona, el Bages i el Berguedà. És un territori amb voluntat de ser una comarca, però mentre l’ordenació territorial no la reconeix com a tal, els seus municipis pertanyen a tres de les quatre limítrofes- majoritàriament a Osona-. Té un total de tretze municipis amb poc volum de població, només 7703 habitants segons dades de l’IDESCAT del 2020, que es reparteixen de forma desigual en una superfície de 368 quilòmetres quadrats, de manera que la densitat de població és de 21 habitants per quilòmetre quadrat. Prats de Lluçanès n’és la població més gran amb un 30% de la població. Com molts territoris de muntanya, s’ha donat una important davallada demogràfica en els últims 30 anys. Passant de 9.509 habitants el 1992 fins als 7.703 aquest 2020.
L’economia
Malgrat tenir una fisonomia rural és un territori on predomina el sector terciari, com a la major part de les regions de Catalunya. El comerç tot i que és present en tots els municipis de la comarca, es concentra especialment a Prats de Lluçanès. Aquest municipi, que és el més poblat dels 13 que configuren la comarca, i que centralitza alguns serveis públics com el centre d’educació secundària o l’àrea bàsica de Salut, celebra a més un mercat setmanal cada diumenge generant un focus d’atracció per a tots els Lluçanesos, que els comerços de Prats aprofiten per obrir en horari de matí. Sens dubte, aquesta és una raó que explica perquè el municipi disposa d’un bon teixit comercial. A banda del comerç, el turisme també juga un paper clau en el territori: turisme rural que actua de complement a l’activitat agrària d’un bon nombre de masos repartits pel territori i també turisme gastronòmic de cuina tradicional catalana servit en els més de 10 establiments de restauració que té la comarca.
La indústria, cada vegada hi és menys present, ja que el territori ha patit una forta deslocalització, principalment del tèxtil; actualment, les poques empreses que queden estan relacionades amb l’agroindústria, amb algunes excepcions al polígon d’Olost. L’activitat ramadera té un pes important. Conviuen diversos sectors ramaders, però el que més predomina és el porcí, que representa un 63% del bestiar que es cria en el territori; aquesta concentració d’explotacions porcines, condiciona també l’agricultura del territori, que està destinada majoritàriament en la producció de pinsos i farratges pel bestiar. La població activa permet contrastar amb dades aquesta radiografia econòmica del Lluçanès. El 2019, segons dades de l’IDESCAT hi havia 3.728 persones, considerades població activa, és a dir 48,40%, dels habitants. Un 48% dones (1.776); i un 52% homes (1.952). Del total de població activa, 2.432 tenien feina, és a dir, que la taxa d’ocupació -calculada dividint la població ocupada per la població activa- era del 65,23%. Per sectors, aquestes persones estaven ocupats un 49% pels serveis (1.185 persones); un 28% per la indústria (675 persones); i el 12% per activitats del sector primari; la construcció només representa un 11% (274 persones), perquè com arreu de Catalunya la crisi immobiliària va suposar una forta sotragada pel sector.
El paisatge
La seva ubicació entre Prepirineu i la Depressió Central configura un paisatge divers i marcat per l’activitat agrícola i ramadera. Orogràficament, el lluçanès és un altiplà modelat per diverses rieres que el travessen de nord a sud i que han configurat un territori molt irregular. A les zones de més altitud hi ha un predomini d’espècies de fulla caduca, principalment de roure, en canvi a les terres baixes, on s’ha mantingut clapes de bosc enmig d’un mosaic ple de camps conreats, petits nuclis urbans i retorçades carreteres locals, s’hi troben sobretot alzines.
Aquest paisatge però presenta en l’actualitat alguns riscos importants: l’aparició de granges de gran dimensió estan generant un volum de purins que mal gestionats estan provocant una important contaminació de les aigües freàtiques (fonts) i dels sòls. La proliferació del turisme massiu en certs períodes està provocant un impacte preocupant en els ecosistemes de riera, amb un elevat valor natural.
La història
El Lluçanès rep el nom del Castell de Lluçà, documentât per primer com al 905. En aquesta època el Lluçanès estava format per Lluçà, Prats de Lluçanès, Sant Martí d’Albars, Sant Agustí del Lluçanès, Perafita i Sant Boi. Més tard s’hi van unir Oristà, Sant Feliu Sasserra i Olost. El nucli del Lluçanès es va formar amb Olost i Lluçà.
El 26 de juliol de l’any 2015 els habitants del Lluçanès van votar en un procés de participació ciutadana sobre la creació de la comarca del Lluçanès. La participació va ser del 55,15%. Els resultats varen ser d’un 70,7% de vots a favor de formar una comarca pròpia i un 26,35% en contra pel que fa al còmput total, i per tant, llum verda per la creació de la comarca. No obstant, 5 dels 13 pobles van decidir, en aquella votació popular, que no volen formar part de la nova comarca, de manera que tenint en compte les condicions pre-establertes a la consulta i que es tracta de municipis a la frontera del domini, aquests n’han de ser exclosos. Avui en dia, encara no s’ha reconegut aquest estatus administratiu i el territori continua formant part de tres comarques catalanes: Osona, Bages i Berguedà.
Les Fires
Les tradicions populars marquen l’atractiu cultural del territori. La bruixeria, el bandolerisme, la transhumància, l’història… han fet del Lluçanès el territori que és avui dia. Cada poble del Lluçanès té la seva història i les seves tradicions, que el fan un territori únic. El passat transhumà del territori ha fet que avui dia es pugui gaudir de fires que posen en valor aquest patrimoni intangible, com la Fira de l’Hostal del Vilar (Sant Agustí del Lluçanès), la de la transhumància (Santa Creu de Jutglar), la Candelera (Perafita) o de Sant Vicenç (a Prats). En altres pobles s’ha generat iniciatives turístiques lligades a les llegendes locals com al Fira de les bruixes (Sant Feliu Sasserra) o la d’en Perot Rocaguinarda (a Olost).
Els productes de la terra
La combinació d’aquest paisatge, economia i tradició ha donat lloc una gran diversitat de productes alimentaris de proximitat elaborats de manera artesanal, tradicional i en algun cas ecològica. El Consorci del Lluçanès, és un ens públic supramunicipal, que cataloga i impulsa i promociona tota aquesta destacable producció local i de qualitat: embotits i carns, xai i pollastre ecològic, formatges, tòfona o cervesa artesana. Així com també l’associació Lluçanès a Taula, també dedicada a l’impuls del consum de proximitat.
