Hola, som la Farners, la Núria, l’Ariadna, la Júlia, en Pere i en Harman, alumnes de 3r d’ESO de l’IE Castellterçol que aquest curs hem participat en el projecte de fotografia al castell.
Per començar, hem de dir que a conseqüència de la pandèmia, els nostres companys que el curs passat van participar en aquest projecte, tot i que finalment varen poder veure exposat el resultat acabat, a la sala de lectura, a principis del 2021, varen tenir el hàndicap de no poder veure publicat el seu treball.
A conseqüència d’aquest fet, els alumnes que aquest any hem cursat fotografia hem hagut de supeditar mínimament la nostra aventura al treball dut a terme el curs passat, amb l’objectiu que la publicació resultant, que inclou la feina feta durant el curs 2019-2020 i la nostra, desenvolupada durant el curs 2020-2021, quedés com més cohesionada millor, perquè el llibre tingués més sentit.
Aquest encàrrec en un principi va ser un repte prou complicat per a nosaltres, ja que haver d’enfortir els lligams entre el projecte dels nostres companys, molt arrodonit, i el nostre, que encara estava per començar, era un punt de fuga que va suposar un esforç extra, comparat amb tenir una pàgina en blanc al davant.
A Més enllà del camí, que així és com hem titulat el nostre projecte, hem trobat la manera de donar continuïtat a Relats arrelats, el del curs passat, a través de les imatges del nostre llibre, que donen més protagonisme als marges, que sovint ens passen desapercebuts, però que hi són permanentment, i que en la línia del pensament del filòsof Heràclit, cada dia canvien.
Segons el filòsof grec, “No podem banyar-nos dues vegades en el mateix riu“, perquè ni el riu ni nosaltres som els mateixos quan tornem a banyar-nos-hi, cosa que també succeeix amb el recorregut fotogràfic de Més enllà del camí, en el qual la realitat captada és tot allò que succeeix, que s’esdevé, que passa i que alhora canvia al compàs del transcurs del temps, que tot ho varia, en què tot es mou i en què alhora mor i neix, també, amb nosaltres.
Tot plegat és una metàfora de la nostra vida, en què ens hauríem de parar i observar, gaudir i, fins i tot, superar marges que ens posa al nostre camí vital.
Amb la nostra tasca, creiem que hem encaixat amb prou habilitat el treball dut a terme el curs passat pels nostres companys, amb el nostre.
Per anar acabant, volem agrair al fotògraf Joan Vilaplana la paciència i la comprensió que ha tingut amb nosaltres els dilluns que hem assistit a les sessions de fotografia; de la mateixa manera, volem fer extensiu l’agraïment a la Fundació Josep Maria Anzizu, per donar-nos l’oportunitat de veure materialitzat, amb la publicació que presentem avui, el resultat dels nostres projectes; donem les gràcies, també, a l’Ajuntament el fet de cedir-nos un espai públic on poder-lo exposar, i a la nostra professora de l’Institut, la Mar, per ser-hi cada dia.
Esperem que les nostres imatges us agradin, que us transmetin el missatge que hi volem expressar, i que arran d’aquesta presentació tingueu més ganes de fixar-vos en els petits detalls que tenim Més enllà del camí.
https://photos.app.goo.gl/SLxeiVXXrkQyKHVs9
