El passat dimarts dia 30 de gener, els més petits i petites de l’escola, vam celebrar el ‘’Dia de la No-violència i la Pau (DENIP)’’ fundat l’any 1964 pel poeta i educador mallorquí Llorenç Vidal i Vidal per tal de promoure una educació permanent per a la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans, la no-violència i la pau.

Els alumnes d’I3 vam dur a terme diferents activitats de reflexió, de conversa, artístiques i visuals per poder començar a comprendre i prendre consciència del significat d’aquest dia.

Primer de tot, vam poder veure un curtmetratge anomenat ‘’el pont’’ on de manera visual els més petits i petites aprenen la importància que té la comunicació i el diàleg a l’hora de resoldre els conflictes, on la violència no té cabuda i la necessitat de col·laboració i d’ajuda que tenim i necessitem les persones per poder aconseguir objectius.

Després, vam poder conversar i expressar les nostres idees i opinions. També, vam poder fer un ‘’rol-playing’’ teatralitzant de manera vivencial allò que prèviament havíem pogut veure i ens va ajudar a buscar possibles solucions davant d’alguna dificultat en la qual ens podem trobar.

A més, vam aprendre dues de les icones que simbolitzen aquest dia: el símbol de la pau i el colom. Cada infant va poder escollir el que més li agradava. El vam pintar amb aquarel·les i ens vam fer unes corones que ens vam endur a casa.

Finalment, entre tots i totes vam fer el símbol de la pau en gran i vam poder estampar les nostres mans a dins. D’aquesta manera, l’alumnat, comença a saber que tots i totes formem part d’un grup en el qual ens hem d’ajudar i respectar tant a nosaltres mateixos com amb les altres persones, ja que, la pau comença en un mateix per poder ser capaços d’estar bé amb els altres.

A l’inici d’aquest trimestre la classe del Tibidabo ha tingut un canvi molt significatiu i important amb relació a la presentació visual dels espais personals! Hem tret totes les fotos que teníem quan passàvem llista i les dels calaixos per guardar les feines i hem posat el nostre nom.

El procés de la lectoescriptura a través dels noms propis és un reflex únic de la identitat de cada nen i nena. Aquest canvi fomenta l’autonomia donant peu a què tinguin i reconeguin el seu espai personal. A més, el reconeixement i l’ús dels noms els permet conèixer la seva identitat individual i els ajuda a fer una introducció natural al procés de lectoescriptura, ja que els infants comencen a associar les lletres amb els sons i les paraules. Tanmateix, no només és un benefici individual també ajuda al grup, pel fet de no tenir fotos els infants han de començar a identificar els noms dels companys i companyes de la classe. Per tant, el que aconseguim és enfortir les relacions entre iguals i creem sentit de pertinença al grup.

Per fer aquest canvi el primer que vam fer és ensenyar el nostre nom i fer diverses activitats amb tots els noms per començar a associar els noms amb les persones. Després a poc a poc cada nen i nena va agafar la seva foto i la va canviar pel seu nom, d’aquesta manera tots i totes vam participar en aquest canvi.

Estem molt contents i contentes, ja que cada cop som més grans i som capaços de dur a terme més reptes que ens ajudin en el nostre procés d’aprenentatge.

TORNEM A L’ESCOLA!
Aquest any els infants d’I5 a més de canviar d’aula, han conegut la nova mestra que ha començat aquest any a l’escola, es diu Carolina.
Sembla que han adaptat molt bé, no semblava pas que vinguessin de vacances. Devien tenir ganes de retrobar-se i de continuar jugant i fent descobriments plegats.
La primera setmana va servir una mica per familiaritzar-nos tots plegats -potser jo més que no pas ells- amb la vida diària a l’escola, les normes, les activitats, l’organització… Vam repassar rutines, vam parlar de les coses que es podien fer i les que no.  Vam recordar activitats que ja coneixien dels cursos anteriors: els tallers, la rotllana, els ambients, la música, la psicomotricitat, l’anglès i l’hort. Ells mateixos m’informaven de tot allò que jo desconeixia: com funcionava el menjador, on anaven a fer música, amb quina mestra…
De tota manera, evidentment, els nens i nenes van evolucionant i cada edat té unes particularitats.Saben ajudar en moltes tasques i poden fer-se responsables de moltes coses que els afecten: parar taula, recollir, ajudar a la cuina, …I també adquireixen més precisió amb les mans: poden retallar, dibuixar amb estris més prims, copiar formes, cordar les sabates, botons…
Saben seguir millor les converses, escoltar, pensar abans de parlar.
S’expressen amb frases senceres, pregunten…
Comencen a integrar millor el pas del temps : poden repetir un conte, ordenar fets, projectar d’un dia per l’altre, recordar…Aquest curs continuen uns mestres i d’altres no. A música l’Albert, a psicomotricitat el Sergi , anglès la Núria i l’hort en Pau. La transició de I4 a I5 pot ser un procés fluid per  alguns infants, però per a d’altres pot ser un repte emocional i social. És una oportunitat emocionant per als infants de continuar desenvolupant les seves habilitats i coneixements. Amb amor, suport i una actitud positiva, els infant poden adaptar-se fàcilment a aquesta nova etapa i continuar gaudint de l’aprenentatge i la socialització a l’escola. Es important mantenir una rutina diària estable, és fonamental per a la sensació de seguretat dels infants. Això inclou horaris regulars d’anar a dormir i d’aixecar-se. És important que els progenitors estiguin involucrats en les activitats escolars i acompanyin els infants en aquesta nova aventura. A més és molt important  mantenir una comunicació oberta amb els mestres i el personal de l’escola, ajuda a abordar qualsevol problema o inquietud que pugui sorgir.

Obrim les portes de l’escola. És un dia màgic, ple d’emocions i de moltes ganes de començar i veure els nens i nenes que formaran part d’un nou curs. 

Els petits i petites arriben a un nou espai, un entorn que serà essencial per totes les aventures que hauran de viure. Aquí es relacionaran amb nous companys i companyes i amb mestres  amb els quals a poc a poc es crearà un vincle necessari per sentir-se segurs i segures, tenir confiança i per poder créixer i aprendre a desenvolupar-se en el món que els envolta. 

Els primers dies d’adaptació són molt importants pels infants, la família i també pels mestres que intervenen a l’aula. L’alumnat haurà d’aprendre nous hàbits i noves rutines fonamentals pel seu benestar. A més, una bona adaptació i col·laboració entre la família i l’escola farà que aconseguim i ajudem als nens i nenes a què vinguin feliços a l’escola i troben el seu lloc per tal de poder començar a aprendre gaudint. 

Durant els primers dies, els infants han tingut al seu abast una sèrie de propostes lúdiques i motivadores. Amb els pas de les setmanes, hem anat introduint activitats més complexes, però sempre tenint en compte el moment evolutiu en el qual es troben i des d’una vessant significativa per ells i elles. 

Encara ens queda molt de camí per recórrer junts i juntes i espero que tots i totes gaudim al màxim d’aquesta nova etapa. 

Dijous passat, els nens i nenes d’infantil vam tenir el plaer de compartir una sortida tots junts i juntes de final de curs a Catalunya en Miniatura. Un parc en miniatura ubicat en Torrelles de Llobregat.

Només arribar vam agafar energies esmorzant en una zona de taules de pícnic per tal de dur a terme les activitats que ens havien preparat els monitors.

Ens vam dividir per nivells.  Les diferents propostes que havíem de realitzar eren:

• Visita lliure per les maquetes on vam poder contemplar a escala monuments, edificis i els llocs més emblemàtics de Catalunya.
• Per poder veure les diferents maquetes amb una altra perspectiva vam pujar a un trenet que ens va donar un tomb al voltant d’elles.
• Bosc animat on vam poder descobrir i experimentar d’una manera diferent l’entorn natural que teníem al nostre abast. Els monitors ens van col·locar un arnès a la cintura per tal de poder estar segurs i segures i fer tot un recorregut vertical adaptat a cada un dels nivells. Ens vam haver de desplaçar per cordes, fustes, ponts, tubs de fusta tot acabant en una tirolina. Què valents i valentes som!

Després d’un matí ple d’aventures i emocions va arribar l’hora de dinar i jugar de manera lliure amb tots els companys i companyes d’infantil barrejats.

Va ser molt bonic, únic i sorprenent poder compartir i viure aquesta experiència. Us deixem un recull de fotografies per poder comprovar que bé ens ho vam passar.

Des que vam començar el curs, els avions hem anat aprofitant estones per fer activitats al pati de l’escola. L’entorn natural que tenim és tota una font d’aprenentatge que ens ajuda a entendre el món que ens envolta i del quan anem fent moltes descobertes.

Una d’aquestes activitats que hem anat fent és l’observació dels arbres en les diferents estacions de l’any. Vam començar amb la tardor, explicant que les fulles es tornaven grogues, seques i marrons. Després a l’hivern vam observar com aquestes fulles desapareixien i l’arbre quedava despullat. I, aquest darrer mes de maig hem sortit a observar els arbres a la primavera, plens de fulles i acompanyats del cant dels ocells.

Un cop feta l’observació i la posada en comú, plasmem el què observem en el paper. Us deixem el recull de fotografies perquè veieu els petits moments que anem compartint  a l’exterior!

Aquest dimarts 25 d’abril la classe d’i5 hem anat en busca del “Joc perdut” a la plaça Margarida Xirgu juntament amb nens i nenes d’altres escoles del barri.

Ha estat una jornada emocionant i plena d’aventures on la Magalí, la venedora de somnis ens ha demanat ajuda per trobar el “Joc perdut”. Mentre fèiem temps hem vist passar per la plaça a diferents esportistes que anaven en busca de la Magalí per canviar-li jocs per somnis, somnis meravellosos on apareixien diferents personatges màgics els quals recorrien la plaça entre els infants mentre ens explicaven el seu món de fantasia d’on venien.

En aquesta trobada hem jugat als jocs que hem preparat a les hores de psicomotricitat durant aquest trimestre amb altres 750 nens i nenes de les altres escoles.

Ha estat una experiència emocionant on hem trobat finalment el joc perdut, resulta que era el joc de jugar i fer amics i amigues tot passant-ho bé!