Anem a la Fundació Miró

Com cada any, visitem la Fundació Miró per poder descobrir diferents exposicions i obres artístiques. Aquest curs, els Dinosaures ens hem pogut apropar una mica més al món del surrealisme coneixent a artistes com Lee Miller, però també al món de l’imaginari i dels somnis…

En arribar a la Fundació, ens van repartir uns carnets amb algunes de les imatges de les obres que veuríem al llarg de la visita i, també algunes parts o trets que es podien trobar als quadres com llavis, ulls, etc. Es tractava de què poguéssim observar les obres més atentament i fer d’exploradors. A més a més, havíem d’anar trobant criatures fantàstiques i… aquestes estaven per tot arreu!

Quan vam acabar la visita a la part interior del museu, i una vegada que ja havíem vist les pintures, les fotografies i les escultures que corresponien, va arribar el moment d’endinsar-nos en el nostre propi quadre. Vam anar als Jardins de Laribal i allà vam poder provar algunes tècniques que utilitzaven els artistes surrealistes que havíem treballat. Vam pintar ombres i vam utilitzar la tècnica del frottage, entre d’altres. Vam gaudir molt d’aquesta experiència!

Fulles, colors ….. tardor.

Fa dies i dies que van caient les fulles. Les trobem al carrer i sobretot als nostres patis.

Hi juguem lliurement. N’hem portat a la classe i classificat per mides, colors i formes.

Hem après un petit poema, que diu :

” Groc, vermell

taronja i marró

són els colors

de la tardor “

Hem observat com cauen quan fa vent, ens les hem posat al cap intentant que no caiguin quan caminem,  les hem enganxat i vist que canvien de color a mesura que passen els dies.

 

Sense límits!

Quan malauradament la vida ens sorprèn amb allò que no esperem,

quan creiem que no ho podem fer tot, que no som com la majoria i ens veiem diferents..

NO és així,

nosaltres ho hem tingut molt clar fa uns dies AL MUSEU OLÍMPIC i de L’ESPORT!

Allà, i durant part del matí, vam participar en uns partits de Boccia.
La boccia és un joc adaptat, similar a la petanca, pensat perquè el juguin persones amb discapacitat física o usuaris de cadira de rodes. Asseguts vam gaudir del joc i ens vam adonar de com era de divertit!

L’ esport traspassa tots els límits!

 

 

Primera sortida

Desprès d’un divendres plujós, tots ens vam quedar amb les ganes d’anar al Laribal. Així que dimarts, veient que sortia un sol esplèndid i que disposàvem d’acompanyants, vàrem fer “l’excursió”.

En fila i per parelles, vam anar i tornar.

Pel camí vàrem escoltar cantar els ocells, veure fulles de tots colors al terra, diferents arbres, garrofes…

A l’hora d’esmorzar ens va anar molt bé seure en els bancs en forma de rotllana.

Després vam jugar una estona i alguns “dibuixàrem” al terra.

De tornada a l’escola, vàrem recordar el que havíem vist i viscut.

Ens han quedat moltes ganes de tornar a anar d’excursió!!!

Primera sortida

Després d’un divendres plujós, tots ens vam quedar amb les ganes d’anar al Laribal.

Així que dimarts, veient que lluïa un sol esplèndid i que disposàvem de suficient

acompanyament, vàrem anar “d’excursió” les dues classes de tres anys.

Tant per anar com per tornar vàrem fer una fila per parelles.

Pel camí sentíem ocells, veiem fulles de tots colors per terra, arbres diferents, garrofes, pals, llavors……i ens anàvem aturant a observar-ho.

A l’hora d’esmorzar ens va anar molt bé poder seure.

Un cop acabat vàrem jugar una estona , alguns dibuixàvem a terra.

A la classe , tot recordant el vist i viscut al parc, ens hem adonat que ens ho hem passat molt bé i que ens han quedat moltes ganes de tornar d’excursió.

 

El pal dels secrets bonics!

La classe dels dinosaures ens ho hem passat d’allò més bé decorant una nova eina per treballar la cohesió de grup, l’amistat i l’autoestima…el Pal dels Secrets!

Hem aprofitat un rotllo de paper d’embalar per decorar-lo (amb ceres, gomets, etc.) i fer que llueixi a la nostra classe. Estem molt emocionats i emocionades per provar-lo i ja hem començat a dir alguns dels secrets bonics, i… la veritat és que ens encanta! A més a més, ens ajuda a treuren’s la vergonya i poder expressar allò que més ens agrada dels altres.

A les imatges que trobeu a continuació, podeu veure com l’hem anat creant i les primeres proves que hem pogut fer utilitzant-lo.

Famílies, us animem a què feu un petit pal de secrets a casa i que el feu servir amb els vostres fills i filles per dir-vos molts secrets bonics!

Quan compartim allò que hem après!

És sabut que el treball de “CAIXES” ens encanta.

Però avui hem arribat a l’última sessió programada per aquesta primera “ronda” i ens toca  exposar als altres el que hem fet i com ho hem fet.

En general, ens enorgulleix poder mostrar el resultat, però també ens causa nerviosisme parlar davant de totes les persones que ens escolten i disposar-nos a contestar tots els dubtes que els sorgeix del nostre treball. Realment, val a dir, que ha sigut molt interessant i enriquidor i els alumnes de 5è s’hi han afegit la mar de bé gràcies al suport dels de 6è que ja eren una mica veterans.

És l’avaluació de la feina feta. De ben segur aquesta posada en comú ens servirà per continuar aprenent!

 

Celebrem la Castanyada!

Com cada any a l’Escola celebrem la Castanyada. Hem fet panellets de diverses varietats (avellanes, coco, xocolata i codony) i ens els hem menjat juntament amb les castanyes ben torradetes. També hem fet tallers ben divertits relacionats amb la festa.

Som la classe de les abelles!

Després de molt pensar i pensar, ja tenim nom!

Vam triar uns quants noms de com ens agradaria que es digués la classe, entre els 6 més votats (bombers, maduixes, pinyes, cavalls, abelles i micos), van quedar 2 finalistes (maduixes i abelles). Vam tornar a votar i van guanyar les abelles.

Som la classe de les abelles!

Hem fet un quadre per l’entrada de la classe.

Ens anem coneixent

Aquest passat setembre hem començat una nova experiència: anar a l’Escola dels “grans”.

Hem trobat alguns amics de la bressol, del barri … però la majoria no ens coneixem. Per això hem anat fent jocs, cantat cançons, mirat quins hi som a la classe i quins no, per aprendre com ens diem .

El compartir joguines també ens ajuda a relacionar-nos, trobar als que ens agrada fer les mateixes coses i alguna vegada resoldre petits conflictes que sorgeixen quan volem el mateix .

Ara ja comencem a saber els noms de molts nens i nenes de la classe lleons i alguns de la classe abelles.