NO PLORIS PERQUÈ HA ARRIBAT AL SEU FINAL: SOMRIU PERQUÈ VA SER POSSIBLE

…I aquesta és la lectura que n’hem fet nosaltres.

Després d’estudiar quina és la funció dels nostres sentits, les seves parts i com funcionen, l’experimentació ha posat punt final a aquest projecte.

La vista, l’olfacte, l’oïda, el gust i el tacte ens han fet veure imatges i sentir olors, sons, sabors i sensacions que de ben segur no sabíem que fóssim capaços d’identificar.

Com hem rigut i què bé ens ho hem passat!

La història del Petit Príncep d’Antoine de Saint-Exupéry, és una faula sobre la recerca permanent de l’home, posant de manifest alguns dels trets que ens fan humans com: l’amistat, la bondat, la imaginació, l’entusiasme pel coneixement…per això, ara que farà 75 anys de la mort d’aquest autor,  els nois i noies de sisè estem preparant una tria de diàlegs entre el protagonista del llibre i alguns dels diferents personatges que hi apareixen, per recitar el dia de Sant Jordi.

Periòdicament, un grup de professionals adherits al programa “Xarxes per al canvi” del qual la nostra Escola en forma part, es reuneixen als diferents centres de la seva zona per debatre i compartir sobre innovació educativa. A finals del mes de gener, nosaltres vam ser els amfitrions.

Atenent al nostre compromís educatiu, vam considerar imprescindible donar veu als alumnes per tal de transmetre a les persones convidades l’experiència del treball de “CAIXES”.

Va ser difícil triar quins treballs exposaríem, no disposàvem de massa temps i calia lluir el resultat de la nostra recerca i objectius aconseguits, la majoria de feines realitzades acomplien aquests requisits, per tant, a l’atzar vam decidir exposar un “robot que dibuixa”, un calidoscopi i un cotxe capaç d’escriure lletres.

La motivació, il.lusió i experiència en exposar el què fem i com ho fem van ser la clau de l’èxit. Els mestres convidats van gaudir escoltant-nos i agafant idees per fer de l’escola un espai d’aprenentatge basat en el protagonisme dels alumnes.

Tothom vam quedar molt satisfet de la feina feta!

El Monestir de Pedralbes, fundat per la reina Elisenda de Montcada el 1326, és un mirall de la societat i la mentalitat de l’època medieval. 

Per això, els alumnes de sisè, després de molts dies de recerca i treball a l’escola, hem sigut testimonis de com la vida quotidiana de les monges de clausura tenia trets en comú amb la vida de la resta de la societat de l’època ja que, en el seu interior, es reproduïa l’estructura jeràrquica social i les relacions de poder d’aquesta llarga etapa de la història.

“Llegir és arrencar el vol a un espai obert que ens permet, com a les aus, estendre les ales i planejar en cercles pels arguments de les històries que els autors despleguen als seus llibres”

                                                                                                                                                      Manuel Forcano

(El dibuix l’ha fet l’Olga)

L’altre dia els nois i noies de sisè vam arrencar el vol per estendre les ales cap a un nou univers: WONDER

L’argument d’aquesta lectura ens permetrà planar per damunt les seves pàgines obrint els ulls cap a nous horitzons.

Quan malauradament la vida ens sorprèn amb allò que no esperem,

quan creiem que no ho podem fer tot, que no som com la majoria i ens veiem diferents..

NO és així,

nosaltres ho hem tingut molt clar fa uns dies AL MUSEU OLÍMPIC i de L’ESPORT!

Allà, i durant part del matí, vam participar en uns partits de Boccia.
La boccia és un joc adaptat, similar a la petanca, pensat perquè el juguin persones amb discapacitat física o usuaris de cadira de rodes. Asseguts vam gaudir del joc i ens vam adonar de com era de divertit!

L’ esport traspassa tots els límits!

És sabut que el treball de “CAIXES” ens encanta.

Però avui hem arribat a l’última sessió programada per aquesta primera “ronda” i ens toca  exposar als altres el que hem fet i com ho hem fet.

En general, ens enorgulleix poder mostrar el resultat, però també ens causa nerviosisme parlar davant de totes les persones que ens escolten i disposar-nos a contestar tots els dubtes que els sorgeix del nostre treball. Realment, val a dir, que ha sigut molt interessant i enriquidor i els alumnes de 5è s’hi han afegit la mar de bé gràcies al suport dels de 6è que ja eren una mica veterans.

És l’avaluació de la feina feta. De ben segur aquesta posada en comú ens servirà per continuar aprenent!

Tal i com va quedar exposat en l’article passat, al mes d’octubre,  vàrem anar a Montserrat però el dia a dia i la feinada que comporta, no ens va permetre  plasmar ni el paisatge ni l’emoció del vertigen que produeix la pujada amb l’aeri.  Ens havia quedat “l’espineta” de mostrar tot el que havíem sentit.

Per això, en  preparar  els tallers de la castanyada, vam pensar que seria bo reproduir plàsticament en el passadís el recorregut de l’aeri des de Monistrol fins al Monestir.

Cicle Mitjà s’hi va afegir, ja que compartim el mateix passadís, i van fer un mural mostrant el poble i l’estació de l’aeri a Monistrol. Nosaltres vam omplir d’arbres el camí, vam dibuixar les muntanyes de Montserrat i vam construir les “cistelles” de l’aeri que tant ens havien agradat.

Ens vam divertir molt i ens va quedar prou bé!