Quina és la diferència entre gimnàstica i Educació Física?
Quantes vegades haurem escoltat i dit la frase: «Què tal la classe de gimnàstica?» o també «el profe de gimnàstica». Doncs bé, ha arribat l’hora d’explicar el perquè hem d’intentar corregir aquesta terminologia.Segons la RAE, la paraula gimnàstica significa: «art de desenvolupar, enfortir i donar flexibilitat al cos per mitjà de certs exercicis.» I ens assenyala que podem classificar-la en diverses modalitats diferents, les més conegudes són la gimnàstica rítmica, artística o esportiva, entre altres.
La definició d’Educació Física és una mica més complexa, es pot definir com a «eina pedagògica per a aconseguir l’educació integral de la persona en els diferents àmbits de la vida (afectiu, social, motor…), usant el cos i el moviment per a la millora de la salut i la qualitat de vida.»
Observant totes dues definicions, podem apreciar les diferències. La gimnàstica podríem dir que és una «part del tot» ja que dins de l’educació física es pot treballar qualsevol disciplina esportiva. La gimnàstica entre elles. De la mateixa manera, no sempre es fan exercicis gimnàstics durant la classe d’educació física, de fet hi ha cursos en els quals no es practiquen.
Però, d’on va sortir el terme gimnàstica? Perquè tot part del segle XIX, on no existia cap matèria que treballés l’activitat física. Llavors un suec anomenat Henrik Ling (1776-1839), que era instructor de l’exèrcit, va inventar la gimnàstica sueca. Els professionals que impartien aquestes matèries es van formar a partir d’aquests exercicis. Es va observar que, efectivament, eren activitats que ajudaven a millorar la salut, però per descomptat, la metodologia no era la millor. Les activitats es limitaven a realitzar formacions i exercicis en els quals calia obeir i executar. Una mica després, és la Institució Lliure d’Ensenyament (ILE) la que reestructura tot i comença a usar el terme d’Educació Física. Però aquesta continua sent molt influenciada per la gimnàstica de Ling, ja que no és fins a l’època de la Transició, quan s’abandonen els exercicis provinents de la gimnàstica sueca. És llavors, durant aquest període, quan es creen les universitats específiques d’Educació Física i Salut (INEF) i comencen a sortir professionals millor preparats.
Ja en els anys 80 i 90 és quan l’Educació Física apareix com una assignatura més dins del sistema educatiu, fins a la situació que tenim en l’actualitat.
Sabent tot això, podríem deixar de dir gimnàstica a l’assignatura d’Educació Física? És una qüestió de coherència i cridar a les coses pel seu nom. Pot ser que ho fem per una qüestió de costum: «abans es deia així».
Com a conclusió, cal apreciar les diferències entre tots dos termes i saber que durant les classes d’Educació Física no solament es corre, salta o es juga al futbol, sinó que s’intenta treballar tots els aspectes del desenvolupament dels alumnes i alumnes. D’aquesta manera, ja estem tots preparats per a dir: «demà toca classe d’Educació Física.»
