Aquest mes, des del Servei de Formació Agrària, unitat del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que s’encarrega de gestionar la Xarxa d’Escoles Agràries de Catalunya, entrevistem a l’Olga Martínez, responsable de Programació i Organització de la Formació Agrària.

 L’Olga va entrar al Servei de Formació Agrària el setembre de 2014; fins llavors havia estat vuit anys treballant com a pedagoga a l’Escola de Bombers, bàsicament preparant materials didàctics, proves d’avaluació i organitzant cursos a distància. “Entrar en aquest departament va ser una mica dur al principi, perquè no coneixia ningú, i perquè les tasques que vaig començar a fer també eren completament noves per a mi”, ens comparteix.

Actualment, la seva gran àrea de treball ha acabat essent la gestió de recursos humans; quan va començar era un tema més, però ha acabat essent la feina troncal, prioritària i sempre urgent.

Una altra de les funcions ha estat la gestió de la formació interna del Servei. Al principi només es dedicava a l’escola d’estiu i als tres o quatre cursos més que aconseguien que entressin en el Pla Anual de Formació (PAF) del DACC. Però veient les limitacions del PAF i les inquietuds de tothom, es van engegar els cursos interescoles (on un docent expert en un tema prepara un curs per docents d’altres escoles), i també, des de l’any 2019, s’han assegurat de fer alguna jornada específica per al personal de cuina i residència, ja que és un col·lectiu que es tenia una mica desemparat. Un altre col·lectiu que cal dinamitzar és el del personal de finca; fa dos anys es va començar un estudi de necessitats formatives, feines que feien a cada escola, etc. per després planificar formació conjunta, però la manca de mans va deixar el projecte aturat. Confia que el pugui reprendre la persona que la substitueixi.

També dedica part del seu temps a temes de formació inicial, especialment assumint la interlocució amb el Departament d’Educació, i coordinant l’equip d’orientació escolar; però reconeix que als temes pedagògics pràcticament no s’hi ha pogut dedicar, perquè han passat per sobre urgències i altres temes que ha hagut d’assumir, com alguns temes d’organització administrativa, administració digital, protecció de dades, contractació… Serveis Centrals ha patit, des que va entrar, manca de personal, i al final ha hagut d’assumir moltes tasques diverses i disperses.

• Com definiries les Escoles Agràries en una sola paraula o en una frase breu?

Les Escoles Agràries són petits centres formatius amb professionals de molta vocació i una funció d’arrelament, cohesió i dinamització territorial essencial.

• Quins creus que són els punts forts d’aquests centres?

Sens dubte, el personal que hi treballa, des del personal administratiu (un altre gran bastió!), passant pel personal de residència i cuina, el personal de finca i, molt especialment, el personal docent.

• Si parlem d’èxit en les Escoles Agràries, de què creus que estaríem parlant?

Les Escoles Agràries tenen veu quan es consulta sobre temes formatius agroalimentaris. Això vol dir que la brillantor de les escoles no la veiem només nosaltres sinó que es projecta al territori i al mateix Departament… El fet de tenir exalumnes i joves d’incorporació satisfets i orgullosos d’haver passat per les Escoles Agràries parla per si sol.

• Després de molt temps amb nosaltres, aquest estiu, deixes el Servei de Formació Agrària per encarar una nova aventura professional. Què és el que més valores de tots aquests anys que has passat amb l’equip de les Escoles Agràries?

Sempre hi he treballat molt a gust amb tothom. M’enduc la vàlua personal i professional de tota la gran família que som al Servei, tant dels que treballen des de les escoles com des de Serveis Centrals. Crec que no hauria aguantat tants anys amb tanta pressió de feina si l’ambient de treball hagués estat dolent. Tot i que sembla que només parli de feina i només estigui pendent de la feina, per mi l’ambient de treball és tan important com treballar en alguna cosa que tingui sentit per mi i per la comunitat.

Cal remarcar que he treballat molt a gust amb el Joan Minguet; tot i que no hem estat d’acord sempre en tot, ha valorat molt la meva sinceritat, ha confiat molt en mi i m’ha deixat fer. He après molt amb ell i amb tots els companys de Serveis Centrals, especialment amb els que porten més batalles a l’esquena.

• Segur que tens moltes anècdotes per explicar. Quin és el moment més feliç que has viscut al Servei de Formació Agrària? I el més amarg?

Moments feliços, molts! Celebracions (aniversaris, jubilacions…) a Serveis Centrals i a les escoles, nits de ball a les escoles d’estiu, o simples cafès i dinars amb companys. La celebració dels 50 anys de les Escoles Agràries també ha estat una efemèride molt maca.

Moments amargs també n’he tingut. Alguns companys que han traspassat, altres companys que han patit crueltat administrativa… I la pandèmia, que a banda d’algunes situacions de salut molt delicades que van travessar alguns companys, va suposar un desgast descomunal. Però prefereixo quedar-me amb els moments bons, que són els que han predominat.

• Des de la teva experiència i trajectòria, com creus que evolucionarà la formació del sector agroalimentari o quines creus que són les tendències formatives que vindran?

Crec que els formats híbrids seran essencials (formació presencial i online simultànies; i formació presencial i online combinades), així com focalitzar la formació en les competències per facilitar la transferència d’allò après al lloc de treball. També crec que cada cop més caldrà oferir materials autoformatius en obert, i què la formació cada cop sigui menys semblant a un curs (tal com tradicionalment s’entén) i s’assembli més a una activitat d’assessorament, guia i orientació personalitzada.

• Ens agrada poder conèixer de forma més propera i personal als professionals que formeu part del DACC. On et podem trobar fora de l’horari laboral? Quines són les teves aficions?

M’agradava molt córrer, però ho vaig deixar per temes de salut, i ho he substituït pel ioga i la bici, quan fa bon temps. M’agrada molt la muntanya, però sempre he d’arrossegar algú amb mi, perquè soc un veritable desastre orientant-me (ni amb GPS!). I també m’agrada molt cuinar, tot i que des de la pandèmia ja no tant!

• I si mirem el rebost de casa teva, quin producte de proximitat o quin producte de les Escoles Agràries no hi pot faltar mai?

Costa triar un producte sol de les Escoles Agràries… M’agrada molt el Feixes Eixutes de l’Escola Agrària de Gandesa, l’oli i les ametlles de l’Escola Agrària de les Borges Blanques, els escumosos de l’Escola Agrària d’Espiells que sempre em fan quedar bé a les celebracions, la mel de l’Escola Agrària Forestal de Santa Coloma de Farners, els sucs i melmelades de l’Escola Agrària d’Alfarràs i de l’Escola Agrària i Alimentària de l’Empordà, els embotits de l’Escola Agrària del Pallars…

• Acabem amb una recomanació. Quina cançó o llibre ens aconselles per passar una bona estona?

Tot i que llegeixo de tot (sobre salut i nutrició, minimalisme, productivitat…), soc una enamorada de la novel·la històrica. Em va encantar El asesinato de Sócrates, de Marcos Chicot. I també m’agrada molt tot el que ha escrit Santiago Posteguillo ambientat en l’antiga Roma.

• Si vols afegir alguna cosa més que no haguem parlat a les preguntes anteriors, no dubtis a fer-ho a continuació.

Únicament voldria comentar que marxo amb il·lusió però alhora amb moltíssima pena per deixar tant bones persones, tan bons professionals i projectes de futur tan engrescadors. Però m’havia adonat que no tenia l’energia necessària per continuar, que necessitava un “reset”, i que un canvi seria bo tant per mi com per l’organització. Així que al final he fet el pas i me’n vaig a un altre Departament… però m’enduc les Escoles Agràries al cor!