Aquest mes, des del Servei de Formació Agrària, unitat del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que s’encarrega de gestionar la xarxa d’Escoles Agràries de Catalunya, entrevistem la Carme Prat Fuentes, del Personal d’Administració i Serveis (PAS) de l’Escola Agrària del Pallars.
Va començar a treballar a l’Escola Agrària del Pallars el 20 de juny de l’any 2001, a través d’una substitució de la persona que ocupava la posició d’administració al centre. Uns mesos més tard, es va jubilar la responsable de neteja i manteniment del centre i la Carme va passar a formar part de l’escola. És nascuda a Calaf (Anoia), però fa 27 anys que va pujar a viure a Talarn, al Pallars Jussà. Actualment, s’encarrega de les tasques d’organització, manteniment i higiene de l’escola.
A la següent entrevista, descobrim què significa per a ella treballar en una Escola Agrària i també, coneixem una mica millor la seva passió per la muntanya, la natura i l’horta.
- Què és el que més t’agrada de la teva feina?
Porto 20 anys a l’Escola Agrària del Pallars i m’encarrego de la neteja, però com que som un centre petit faig altres tasques. Tots fem de tot.
Per exemple, faig encàrrecs i comandes de productes per a l’escola i dono suport puntual a administració amb la recepció de trucades. També, faig el control i manteniment dels vehicles, comprovo que hi hagi gasolina, els porto al taller quan fa falta…
Un altre punt important és l’ordre dels magatzems, on tenim guardats tots els materials dels estudis que impartíem abans, el CFGM de Conducció d’Activitats Fisicoesportives en el Medi Natural. El curs 2020 – 2021 es va reenfocar l’oferta formativa de l’escola, posant en marxa el curs ‘Eines per a la transformació agroalimentària de muntanya’, i es va construir un laboratori a l’escola. Així doncs, m’encarrego d’ordenar i organitzar algunes coses d’aquest espai.
Durant la pandèmia, també m’he ocupat de mesurar la temperatura a l’alumnat abans d’entrar a l’aula, així com procurar seguir totes les normatives de prevenció i d’higiene pertinents, amb la disposició de gel hidroalcohòlic a tots els espais i d’altres temes.
El que m’agrada més de la meva feina és que em permet organitzar-me les tasques a la meva manera i també, que desenvolupo una gran veritat de labors durant el meu dia a dia. A més a més, també destacaria el que m’aporten totes les persones que van passant per l’escola.
- Com definiries les Escoles Agràries en una sola paraula o en una frase breu?
Espais propers.
- Si parlem d’èxit en les Escoles Agràries, de què creus que estaríem parlant?
Des de les Escoles Agràries tenim la capacitat d’apropar-nos més al territori d’una marera que altres col·lectius, per les seves dimensions o per altres raons, no poden fer. Nosaltres podem oferir formacions més concretes i individualitzades a cada grup.
“Des de les Escoles Agràries tenim la capacitat d’apropar-nos més al territori. (…) Podem oferir formacions més concretes i individualitzades a cada grup.”
- Explica’ns una anècdota que hagis viscut a l’escola que pugui servir de consell per a la resta de personal d’administració i serveis.
Durant aquests anys, he viscut moltes anècdotes i tinc molts bons records de molts dels alumnes que han passat per aquí, cada un d’ells ha deixat una empremta única i irrepetible.
Si penso en anècdotes concretes… Recordo una vegada que vaig haver d’anar a comprar ulleres per alumnes que no en portaven i sense elles no podien realitzar pràctiques del cicle d’activitats fisicoesportives. També, que un alumne es va presentar a l’escola amb unes petxines que s’havia endut d’un viatge a Menorca i ens les portava com a record i regal. Al llarg d’aquests anys, també he anat fent de suport emocional a estudiants que venien de fora i s’enyoraven. Sempre és molt gratificant que vagis passejant pel carrer i els alumnes et reconeguin i et cridin.
En definitiva, tenim i hem tingut alumnes molt macos, que ens han marcat i dels quals, he après molt.
“Durant aquests anys, he viscut moltes anècdotes i tinc molts bons records de molts dels alumnes que han passat per aquí, cada un d’ells ha deixat una empremta única i irrepetible. (…) En definitiva, tenim i hem tingut alumnes molt macos, que ens han marcat i dels quals, he après molt.”
- On et podem trobar fora de l’horari laboral? Quines són les teves aficions?
Amb la família o els amics. M’agrada molt anar a la muntanya. Vivim en un territori que és el paradís i cada setmana m’hi escapo per a fer una sortida. A l’estiu vaig a l’alta muntanya i a l’hivern, més a prop, i també passem algun dia a la neu. És un dels llocs on carrego més les piles.
Una de les meves zones preferides és el pic Certascan. També m’encanta perdrem pel costat de casa, que hi ha llocs molt bonics, com el Llac de Sant Antoni, un indret de desconnexió per a mi. Tots els llocs em desperten alguna cosa, cada dia és diferent i cada hora del dia et proporciona una imatge diferent d’aquella zona.
A més a més, passo algunes estones en el petit hort que tenim a casa, on cada dia aprenc alguna cosa nova. És un projecte que vam començar quan vaig anar a viure a Talarn. La meva parella va iniciar-lo i jo vaig començar com a ajudant, però aquest any, hem sigut hort col·laborador de Llavors d’Oportunitats, un projecte d’agricultura social impulsat per la cooperativa Alba Jussà. Hem sembrat 60 tomàquets de 2 varietats diferents que ens van facilitar des de l’entitat.
Nosaltres vam fer la plantació i el manteniment i després, ells van venir a buscar una mostra de cada planta per treure les llavors. Es tracta d’una iniciativa de recuperació de llavors. En el projecte hi treballen persones vulnerables amb dificultat d’accés al treball, que ens venen a ajudar i a visitar a l’hort. Aquest 2021 ha estat el nostre primer any en aquest projecte i de cara a l’any vinent, continuarem participant en la iniciativa. Fins i tot voldríem anar un pas més enllà i apadrinar una varietat. Això significa que la plantem cada any perquè ens la puguin venir a buscar de forma anual i puguin anar construint un banc de llavors.
- Quin producte de proximitat o quin producte de les Escoles Agràries no pot faltar mai al rebost de casa teva?
Un bon vi de la zona, m’encanta el Tu Rai i el chardonnay del Celler Vila Corona. Els formatges tampoc poden faltar al meu rebost. Em quedo amb el Tou de la Formatgeria Casa Mateu de Surp i el formatge Petit Pirineu d’Or Blanc de Corroncui.
A l’armari també sempre hi podem trobar fruites, verdures i hortalisses del nostre hort. Depenent de la temporada, podem tenir: pomes, magranes, figues, cireres, prunes, codonys, mongetes tendres, espinacs, tomàquets, bròquils, enciams, escaroles…
- Quina cançó o llibre ens recomanes per passar una bona estona?
Les cançons de Txarango per l’alegria que et transmeten i la música d’Enya per estones de calma i tranquil·litat. De llibres, en recomanaria molts, però si n’he de dir algun… em quedo amb El monjo que es va vendre el Ferrari, de Robin Sharma.
