Aquest cop és el professorat que ens asseiem a la cadira del aprenent. És aquí quan agraïm a la mentora, Marta Ponti Alemany, que ens evidencia la importància d’una formació permanent i continua i que ens orienta en el projecte educatiu anomenat, laboratori de transformació educativa (debat pedagògic de reflexió per millorar la pràctica educativa dintre el centre). Juntament amb ella el passat divendres 3 de desembre el claustre es va reunir per debatre al voltant de 4 preguntes:
– Què podem/ens agradaria canviar?
– Què avaluem?
-Quin pes té l’examen?
– Quins instruments d’avaluació fem servir?
– Com es fa el retorn al alumnat?
Les respostes aquestes preguntes ressonen de diferents maneres cercant cada vegada més un procés d’ensenyament enfocat en aprenentatges competencials, una avaluació formativa i formadora, en el treball cooperatiu, en una escola inclusiva i per tothom i en el nou currículum, que ens detalla millor aquests punts.
Ara bé, el que ens queda d’aquesta reunió són algunes qüestions que ens demostren que és necessari està en constant aprenentatge i que la docència no és una excepció. Com bé va dir Freire, No hay enseñanza sin investigación ni investigación sin enseñanza.
