Engeguem el “Connectar-nos” d’aquest curs amb una metàfora que ha portat el Pau de 5è. Es tracta d’un quadre mòbil de sorra i aigua que li van regalar aquest estiu. El moviment de l’aigua i la sorra creen paisatges diferents amb una relaxant i pausada cadència.
Pel Pau el quadre en moviment representa la vida i la mort, la mort és la part negra i la vida és la verda (ell ho explica millor). Llavors no hi ha mort perquè quan tornes a moure el quadre apareix una altra vegada el verd, o sigui la vida. Així de profund i de filosòfic…
El que no sabia el Pau és que un monjo budista (Thic Nath Han) explica aquesta teoria de la no-mort en un llibre titulat “Un canto de amor a la Tierra“. Vam llegir al final de la sessió un extracte del llibre on explica aquest fet, us el deixem aquí:
“Piensa por ejemplo en una nube. Antes de que se manifestara como tal, la nube era otra cosa. La nube no puede venir de la nada. La nube sólo es una manifestación distinta, una continuación de otra cosa. Antes de ser nube, existía bajo otra forma, quizás en forma de niebla, océano, lluvía o río. Si contemplamos a fondo la naturaleza de una nube, nos daremos cuenta de que es imposible que la nube mueray pase de ser a no ser. Una nube puede transformarse en lluvia, nieve o hielo, pero no puede convertirse en nada. No concluyamos pues, por más despejado que amanezca el día, que la nube ha muerto, porque sigue siendo, aunque de otra forma.”
Que profunds… bona teoria la del núvol.
Espero que aquest curs es puguin fer sessions de “conncectar-nos” amb els pares. És una estoneta que tenim per nosaltres i per acostar-nos a l’escola.