Benvolgudes Farigolines i benvolguts Farigolins,

Doncs ja ha arribat el moment de tancar una etapa important de la meva vida, ja que després de 16 anys de ser directora de La Farigola del Clot tornaré a ser mestra.

Vaig arribar a l’escola el setembre de 1994 embarassada del meu segon fill que no és la millor manera d’arribar (fent baixa maternal i uns anys de jornada reduïda…). Alguna cosa van veure en mi,  però, ja que em van oferir ser cap d’estudis el curs 2001-2002 i ho vaig ser durant 5 cursos.

Sempre agrairé a la Sra. Margarida Muset, inspectora d’educació, que va confiar en la meva capacitat, em va animar a ser directora i ho he estat des del curs 2006-2007.

Vaig heretar una escola ben fonamentada en uns valors que he procurat mantenir i adaptar als canvis de la nostra societat: catalana, en renovació constant, oberta al barri, verda…

I, alhora, he intentat aportar la meva visió de l’educació per als nostres infants, que mai ha estat individual sinó consensuada i treballada en equip: la importància de la llengua oral en català, de la llengua anglesa i de les “noves tecnologies”, el treball per projectes que inciten al desig de saber, els projectes d’Aprenentatge i Servei per fomentar el compromís social, el padrinatge entre alumnat, el ioga i les emocions… tantes coses!

El que crec que he fet millor, però, ha estat rodejar-me sempre de bons professionals que aportessin les seves capacitats per compensar les meves mancances. Però si miro enrere i al voltant crec que vaig escollir bones persones que han donat de tot i més per superar sobretot els moments complicats, tristos, amargs, rabiosos o fins i tot colpidors. I sempre amb bon humor i celebrant molt i més els moments alegres, divertits, tendres i emocionants.

He procurat col·laborar i facilitar el ser una comunitat d’aprenentatge on tothom arrisca, aporta i aprèn, donant més sentit a tot. Per això sempre he suggerit als mestres que les primeres setmanes de cada curs han de servir per crear comunitat d’amics i companys a cada classe on la confiança i l’establiment dels pactes de convivència doni el marc de referència a tothom.

Es podria dividir els docents (i potser totes les professions) en 3 estils: els que pensen que ensenyar és una tasca fàcil amb moltes vacances, els que creuen que ensenyar és sols transmetre informació, dades i mesurar el que aprèn cada nen/a i els que ho vivim com una vocació i que ens comprometem a ajudar a infants i companys a aprendre més i millor… Jo he intentat ser del 3r estil i espero haver-ho aconseguit com molts dels meus companys/es.

I ara un desvetllaré un secret: la millor recepta Farigolina amb èxit assegurat…

– Nens i nenes il·lusionats i implicats en el seu procés de créixer i aprendre

– Un equip docent unit i compromès amb uns valors i principis pedagògics ben travats

– Unes famílies que confiïn en l’escola i els seus mestres

– Una entitat com Xino-Xano plena d’energia i amor per la infància i el lleure

I, per a quasi acabar, cal ser agraïda perquè molta gent ha donat molt de si mateixa per fer de La Farigola una gran escola.

Gràcies als mestres per la seva gran tasca del dia a dia, a tot el personal de consergeria, de Xino-Xano, netejadores i a la Montse Soro, gran companya i administrativa. A l’AFA en general i a cada pare i mare en particular que ha donat voluntàriament el seu temps per col·laborar tant.

Vull donar gràcies especialment al Rafa, l’Inma i l’Isa que han estat dins l’equip directiu fent pinya i més aquests darrers anys tan complicats amb la pandèmia i d’altres coses.

Una abraçada plena d’ànim i fortalesa per a l’Isa que en breu iniciarà la meravellosa i dura tasca de ser directora.

I tanco aquest llarg comiat recordant una frase d’en Jaume Cela que fa 16 anys vaig escriure en el meu primer projecte de directora:

“Tot comença avui i aquest avui es dona cada dia d’una manera nova i plena de possibilitats”

Gràcies, endavant Farigola!