EL CAS DELS DESAPAREGUTS

Un dia com tots els altres, a la bonica ciutat de Barcelona, en Jordi, un adolescent normal i corrent, acabava de sortir de l’institut.

Anava cap a casa seva.

En arribar, va desfer la motxilla, es va preparar un entrepà de pernil per berenar, va encendre la tele i es va escarxofar al sofà, com cada tarda.

Després de veure una estona els dibuixos animats, el Jordi es va posar a veure les notícies.

–Última hora. Han informat que ha desaparegut una altra persona, en aquest cas el famós periodista Robert Stradivarius. Ha desaparegut a la fira abandonada del costat del parc, com tots els altres.

PIP, en Jordi apagà la tele.

-No pot ser, un altre! Aquest mes ja n’han desaparegut uns quants. Toby, anem a la fira abandonada!

-WOF

Llavors, els dos es van dirigir cap a la fira d’atraccions.

Un cop allà, tenien una mica de por perquè la gent deia que aquell lloc estava maleït.

Van fer unes quantes voltes per la zona però no van trobar respostes de per què desapareixia tanta gent.

De cop va aparèixer un fantasma d’un arbust.

-Aaaah, un fantasma! Correm Toby!

-Espereu!!!-va dir l’esperit.

En Jordi i en Toby pararen en sec.

-Escolteu, si els desapareguts voleu trobar, a l’amagatall del rei haureu de cercar. Per arribar,  un botó amagat caldrà trepitjar. Si sou prou valents, hi podreu accedir, però si no, us haureu de rendir.

I van buscar el botó per tota la fira fins que van veure algo estrany en el carrusel: el botó! El botó era gris i amb una silueta de calavera. En Jordi el va clicar i va sortir de nou aquell misteriós esperit.

–Ara que has trepitjat el botó, t’acompanyaré fins la seva ubicació. Però vigila, trampes hi haurà i jo no et podré ajudar.

En Jordi va acceptar. Llavors es va obrir el portal de l’amagatall. Era un forat fons i fosc. Va agafar en braços el Toby i es van llançar dintre. El fantasma es va quedar dalt i va murmurar:

–El meu pla està funcionant a la perfecció, res pot sortir millor.

I seguidament va baixar amb ells.

L’amagatall estava ple de túnels com un cau de talps. Hi havia torxes distribuïdes de manera que ho  il·luminaven tot. Feia olor a terra humida.

En Jordi i companyia van anar per diversos túnels guiats pel fantasma.

A la mitja hora de camí, arribaren a una habitació tancada amb clau.

-Està tancada amb clau, ¿ara què fem? -va dir en Jordi preocupat.

-Jo tinc la clau.

I el fantasma obrí la porta.

Aleshores, en Jordi i el Toby es van sorprendre molt. Tots els desapareguts estaven allà!

-Com és que estan aquí?

-En la meva trampa heu caigut, era jo qui havia sigut. I ara us quedareu aquí fins morir!

AHAHAHAHA!!!

PUM! El fantasma tancà la porta.

-I ara què fem Toby?

-WOF WOF!

Va passar un dia i el Jordi i el seu gos seguien allà atrapats.

De cop s’obrí una trapa. Era el rei! Els anava a salvar.

-Ets tu! Ets el rei de la fira! Has sigut tú el que ha matat totes les persones!

-Veig que teniu una idea equivocada sobre mi.

-Què vols dir?

-Doncs jo no he sigut qui ha fet tot això, ha sigut l’esperit! El fantasma l’únic que volia és que em matessin i així ell dominaria la ciutat!

-Com?-preguntà el Jordi.

-Acabant amb tots els habitants. Després de fer-ho crearà el seu propi exèrcit. Així anirà passant de país en país fins dominar tot el món.

-Jo ja notava algo estrany en aquell esperit.

Aleshores el rei, en Toby i en Jordi anaren a comissaria.

-Què vol… AHHH, ets un esquelet! -va cridar el policia.

-Necessitem denunciar un fantasma!

-Mira, amb mi no compteu.

Tot seguit, el policia es va desmaiar perquè estava parlant amb un mort.

En Jordi pensà:

-Tampoc fa tanta por el rei, només és un esquelet amb corona i a més molt amable.

-I ara, què fem?-preguntà el rei.

Seguidament, en Jordi es va rendir i va dir:

-No puc continuar, m’he ficat en un embolic, me’n vaig…

 

De sobte es va sentir una veu del més enllà:

-Jordi, a sopar!!!

Immediatament, el Jordi va deixar els ninots amb els que estava jugant.

Al cap d’una estona, en Jordi explicà a sa mare la seva història.

Resulta que tota la història era al que estava jugant el Jordi.

Amb un fantasma i un rei d’un regnat, aquest conte s’ha acabat.

(Los dipo)

 

Autor i autora: Laia Berges i Albert Roca.