Els llops també es comuniquem. Ho fan amb el seu cos, l’ olor i amb els sons que poden produir. Aquesta setmana ens hem apropat a aquest sons i sabem que poden fer diferents i que tenen un significat. El que més ens ha agradat és l’udol i ara ens passem tot el dia intentant comunicar-nos com una llopada. Quina bogeria!!
És un mite que els llops udolen per espantar, ho fan per comunicar-se entre ells per avisar de possibles perills, per controlar la posició dels membres de la manada… Cada udol és diferent i es reconeixen com nosaltres reconeixem la veu dels altres. Hem jugat a intentar saber qui ens parlava amb els ulls tancat i fent modificacions i ha estat molt divertit. Nosaltres també tenim el sentit de l¡oïda molt desenvolupat!
Estiren el seu coll per projectar la seva veu i que el seu udol arribi ben lluny. Aquest aspecte també el tenim present a l’hora de parlar i llegir en veu alta i fer arribar la nostra a veu a tots els companys i companyes. Som una autèntica llopada.


