L’exposició ”Tocant el cel amb una corda” arriba a l’Església Vella de l’Espluga impulsada pel Consell Comarcal de la Conca de Barberà i el Museu Comarcal de la Conca de Barberà.
Com ha estat de curiós adonar-nos de la importància que ha tingut el toc de les campanes al llarg de la nostra història.
Tot l’alumnat de l’escola ha gaudit de l’exposició “Tocant el cel amb una corda” de la mà del Jesús Martínez, campaner i comissari de l’exposició, que ens va explicar com eren les campanes, les seves parts, quantes maneres diferents es poden tocar, quin significat té cadascun dels seus tocs i com s’ha anat mecanitzant el sistema per tocar les campanes. Però a la Conca de Barberà encara queden campaners i campaneres que les toquen en ocasions especials.
Les campanes tenen noms i n’hi ha de molt antigues. De fet se n’ha pogut recuperar una molt antiga, històrica, datada de 1717, procedent de l’antic convent dels Pares Paüls de l’Espluga.
Elles han format part del dia a dia i han estat les encarregades de comunicar missatges ben importants. El toc de les hores, per exemple, no calia pas rellotge per estar ben assabentat de quin hora era. Tocs per anar a missa, per fer saber quan començava una festa o que havia mort algú, tocs de perill per avisar al vilatans que calia tornar a casa, tocs per avisar que hi havia foc…
I en acabar la visita a l’exposició arribava el gran repte, la pujada al campanar. Quia gran oportunitat per tenir una vista ben diferent de l’Espluga i com no, de tocar les campanes del nostre campanar, la campana batejada amb el nom de Crsitina.
Els nens van aprendre i van tenir l’oportunitat de conèixer de primera mà el món de les campanes i dels campaners i la importància de preservar el nostre patrimoni i…… qui sap? Igual ens surt un campaner o campanera d’entre el nostre alumnat.
